Imatge anònima d'un Convent de Franciscans de Barcelona a principis del segle passat
He estat anys a entendre el que vol dir per a mi aquesta foto, la visió exacta. Aquesta vegada no ho posaré tan fàcil. Us repto que em digueu què vol dir per a vosaltres.
Com que no participeu:
Sona una mica repel·lent, però si un amor ha estat el veritable amor d'una persona, encara que allò físic que el sostenia no hi sigui ja (les columnes), l'amor continua exactament igual, més enllà de les runes, en l'arc, en la memòria dura per sempre. El sentiment es pot arribar a congelar, però existeix.
El pass de la claroe a l'obscuretat d'un edifici en runes en dóna una sensació d'inseguretat total. Sembla que en endinsar-te cap al fons de l'edifici, entres en una mena de laberint sense sortida on vas a romandre molt de temps allargant una angoixa existencial.
ResponEliminaAi Helena, que no tinc el dia, que estic en runes anímiques com l'edifici.
No sé què penses tu. Ja ens ho contaràs
M’ha fet recordar una altra foto que em va impactar fa anys, d’uns graons que s’enfonsaven en un llac i continuaven més enllà... Aquestes escales que porten a la foscor i al no res, i que no tenen tornada... són molt i molt atractives, gairebé un cant de sirenes. Serà millor que no me la miri massa.
ResponEliminaJoana: ja la tens, la meva interpretació.
ResponEliminaHiniare: sempre em sorprens, quan et molestes a participar. Molt suggerent, la teva idea, que no hi té pas gaire a veure amb la meva.
Encara podeu penjar les vostres idees, els altres.
Helena que estic totalment congelada, a veure si algun dia tinc la sortde poder-me derretir!!!
ResponEliminaBrmes a banda, molt bona, la teua interpretació!!!
Uf, Helena, el sentiment congelat, dissecat i envoltat de runes, sobrevivint en la foscor... No val més la pena enderrocar-lo i construir-ne un de nou?
ResponEliminaEls edificis són per viure-hi i els sentiments per estar vius.
Hiniare:
ResponEliminaI si no en trobes cap, de sentiment com aquest? Aleshores no hi ha res que el pugui substituir. Està bé de viure en el passat, també.