diumenge, 6 de març del 2011



LIST, Herbert, Amo i gos, Portofino 1936

Amb les cames és com som més a prop de ser animals. Al mateix temps, el gos mira cap amunt, cosa que l'humanitza: deia Ciceró que els homes podem fer servir les potes de davant per mirar el cel, cosa que generalment no pot fer un gos, que es veu obligat a mirar el terra o endavant quan camina amb les quatre potes.

8 comentaris:

  1. Una bona platja, Helena. Amb la reflexió del ca i el jaç humanitzat.

    ResponElimina
  2. Tant d'esforç per alçar-se fa que deixem de percebre la realitat immediata.

    ResponElimina
  3. Jordi: ja n'havíem parlat en el teu bloc de la platja, oi?

    zel: que les fotografies que penjo són precioses, crec que no es pot posar en dubte!

    Olga: visca oblidar la realitat immediata, quan és la que és. Com en "El desig de ser indi" de Kafka, en el fons del fons jo no vull tocar pràcticament de peus a terra, si és que pot ser.

    ResponElimina
  4. No havia vist aquest post fins ara. la foto m'agrada molt, mostra una mica la part humana i animal de l'ésser i al revés.
    Em sap greu haver provocat un conflicte al següent post, no era la meua intenció, em coneixes molt bé!
    B7s i disculpa
    Joana

    ResponElimina
  5. Joana: gràcies pel comentari. No passa res, som humans com en aquesta fotografia.

    ResponElimina