dijous, 30 de juny del 2011



ROGOWSKI, Kent Love=Love

Diuen que les coses es poden veure de molts costats. De fet, l'abstracció, el fred de les muntanyes, conviu amb l'empatia, la calidesa de les flors, i funciona, com en aquest puzzle amb les seves peces canviades. És una idea artística molt ben trobada, que l'autor ha explotat en moltes altres obres.

dilluns, 27 de juny del 2011



GRANADOS, Manuel jhivtjihjhtihbitjvhitfhig, dins el bloc De bestias y santos

El més normal és que quan caus, et fereixis les dues cames més o menys al mateix lloc. Doncs passa que no, que molt sovint la parella de cames no sofreix el mateix per cada una. Com la ferida d'amor no sol ser corresposta. Disculpeu la lletjor de la imatge, però és que m'agrada el que diu per a mi.

diumenge, 26 de juny del 2011



MB, Santi, Bioesglaons dins Santi MB Photos

No sé ben bé per què, m'embadaleix tot el que és rústic (de bon gust). Aquestes escales abandonades i alhora plenes de vida. El passat que es projecta en el futur, que se'n va cap allò lluminós. Allò fet malbé, encara més graciós. Gràcies a la poesia que ho redimeix tot.

dissabte, 25 de juny del 2011



HOMAR, Jordi, Gris, dins l'exposició Cel-obert, a HARMONIA Espai d'art del Museu de l'Hospitalet

La senzillesa, però no pas la pobresa d'aquestes fotografies, és molt agradable. Es tractaria del contrast possible entre forma i contingut, entre marc i vista, entre matèria i cel, entre volum i espai. Són fotografies digitals impreses sobre alumini, que redueixen les formes gairebé a un sol pla, en una mena d'abstracció, com els dibuixos d'Arthur Rackham. Sempre miren de baix cap a dalt, cap al cel-obert.

divendres, 24 de juny del 2011



SC, Miquel, Passadís al Clínic de Barcelona dins el bloc Miquel 65

La vida en un passadís d'hospital. Uns van, els altres vénen. La resta seu, simbolitzant els que tenen una actitud contemplativa. Els que caminen porten paraigües, com cal a vegades. La vida, l'art, és una alternança d'acció i reflexió.

dijous, 23 de juny del 2011



BACH, Ariadna Lagoa do Fogo dins Photography & Experiences

La natura i la civilització, de costat. Allò que es contrasta hauria de ser sempre en el mateix pla moral, com aquest cotxe que és de color verd, igual que la natura que l'envolta. Amb les llums vermelles, que tenen la seva correspondència en el senyal de tràfic que conté vermell. Un equilibri que costa de trobar. També, la màxima senzillesa amb un punt de sofisticació, que he llegit algun cop.

dimarts, 21 de juny del 2011



MATISSE, Henri La dansa

La dansa, com l'emoció de l'amor, voldria unir terra i cel, cos i ànima, home i dona en aquesta imatge i a la vida.

"Et in Arcadia ego" ("jo també he estat feliç"), seria un bon títol per aquest quadre, que s'anticipa al que serà el segle XX en la necessitat d'aquesta Arcàdia. L'alegria de viure dels salvatges primitius traspassada als nostres temps. Una pau ara gairebé més necessària que mai. La dansa allibera, per això la puritana de la meva àvia no deixava anar la seva filla al ball.

dilluns, 20 de juny del 2011



SVENSSON, Patrik Cartell conceptual de la pel·lícula Karate Kid, trobat dins el bloc Cinema en cartells

Un disseny hauria de ser la idea "més senzilla, directa, original i efectiva possible", he llegit alguna vegada. Aquest sembla el cas d'aquesta imatge, en desacord amb el cartell original, amb la despesa de mitjans innecessària de la majoria de cartells de Hollywood. Estic completament del costat de l'abstracció, de la senzillesa, fins del sublim que deia Jordi Dorca en una altra entrada.

diumenge, 19 de juny del 2011



VAN GOGH, Vincent Pont d'Arles

Quan trobes una idea, és com quan trobes l'amor, només amb les dues mans alhora, que deia Frömm, es pot aplaudir. Només amb un pont delicat i alhora ben sustentat com aquest es poden unir dues persones, els dos xiprers simbòlics de l'esquerra de la imatge. "Només connecta", que deia Forster.

divendres, 17 de juny del 2011



PI CALZADA, Jordi lluís Paret nord del Pedraforca des de la canal del Rimbau, Berguedà dins el bloc Paisatge i natura.

El cos que seria la natura del primer pla, l'ànima de les roques, i l'"Esperit Sant" de la boira. Boira que contrasta, perquè és etèria, amb la pedra de la muntanya. "Mens agitat molem".

dijous, 16 de juny del 2011



BUONARROTI, Miquel Àngel, fragment de la Sibil·la Dèlfica, dins la Capella Sixtina

Heus aquí la imatge de la bellesa física per antonomàsia. Entre això i un quadre abstracte com Improvisation 7, no sé què prefereixo. Però aquest bloc es diu com es diu. De totes maneres, m'agrada la bellesa continguda, no pas l'exhuberant.

dimarts, 14 de juny del 2011



DORFSMAN, Alex

Allò que és natural té tendència a marcir-se com les fulles. Allò de plàstic, modern, perdura més, però no envelleix bé. Aquest muntatge mostraria com allò fred es menja la calidesa d'allò rústic, fredor que en una onada ho embolcalla tot com la tècnica omnipresent a les nostres vides.

dilluns, 13 de juny del 2011



MOLDER, Jorge s/t 1986 dins Fundació Foto Colectània

La línia que separa l'ànima del cos no sol ser visible més que metafòricament, com en aquesta imatge. De fet l'ànima també és una imatge, jo no hi crec, que tinguem una ànima, som tot cos, amb unes quantes espurnes de bellesa.

dissabte, 11 de juny del 2011



RENOIR, Auguste Le bal du Moulin de la Galette

Sempre m'ha colpit molt aquesta obra impressionista de la qual un historiador deia que mostra com val la pena de viure. No és més que una obra realista, amb unes parelles realistes, una escena molt agradable o molt pertorbadora depèn de com te la miris. Prefereixo l'abstracció que havia de venir.

dijous, 9 de juny del 2011



VICENTE, Fernando Sublime ejemplo, 2002. Dins Literatura ilustrada

El prototipus de qualsevol cosa és el que costa més d'aconseguir, el més elevat. No tots els ocells volen, com el pingüí, però també són ocells.

dimecres, 8 de juny del 2011



GALLEGO, Martín Simetría con anomalía, dins Fotos imperfectas

Jo no busco, trobo, que deia Picasso. Els crítics som sempre paràsits de l'obra dels altres, com aquest insecte en una planta que seria gairebé simètrica, perfectament centrada, sense la intrusió d'ell.

dilluns, 6 de juny del 2011



BRANGULÍ, Josep "Palau de la Inústria seu del Museu de Reproduccions Artístiques", Barcelona 1915-1919 dins el CCCB, del 8 de juny al 23 d'octubre del 2011

Les cadires per contemplar l'art, de més lluny o de més a prop, igualment com les escales porten més o menys amunt, cap a la llum que té tres nivells: la porta, la finestra, el sostre. És bo de seure en contemplar un quadre.

diumenge, 5 de juny del 2011



STARK, Philippe Juicy Salif 1990 Imatge utilitzada a Relats conjunts

És un trasto inútil. El de casa va millor. I tampoc és gaire bell, per les connotacions. Però és la lluita d'algunes persones per tocar el mínim possible de peus a terra.

dissabte, 4 de juny del 2011



TÀPIES, Antoni Mitjó (maqueta del 1990, escultura del 2010)

Es tracta d'un mitjó que tot i ser mig buit, té vida, sembla que sigui en funcionament. Toca el terra en part, i s'allibera en part del terra per darrere. Vet aquí un símbol de l'art actual, de l'arte povera, l'art abstracte i l'art conceptual tots junts. El mitjó polèmic, no sé per què, ja que té la poesia de les coses autèntiques: dóna més importància al món interior que a la bellesa exterior.

dijous, 2 de juny del 2011



NOGUERA, Pere Personatges i natura dins la "Fundació Antoni Tàpies", fins el 25 de setembre del 2011

La cara és l'espill de l'ànima: alguns membres de tribus africanes creuen que una fotografia els roba l'ànima. Ànima que en el fons s'identificaria amb els rectangles blancs que amaguen la cara o el bust dels protagonistes d'aquesta imatge, precisament per ser tan abstractes en el contrast.