dimecres, 29 de febrer de 2012


BLANCO, Florencia Lucas (San Miguel del Monte) 2008 dins Alejandra Von Hartz Gallery

El mirall que és un retrat (l'art), reflectit en un altre mirall (la interpretació). Els dos reflecteixen la realitat, encara que només sigui com una fotocòpia, que he llegit alguna vegada, encara que allò reflectit existeix, però no és real, com les ombres de la caverna de Plató. Entre els dos, una cadira per seure i reflexionar en aquest art, i unes flors autèntiques, que contrastarien, possiblement. En aquesta imatge el retrat no és fora de lloc, sembla, no és com l'anterior imatge de la mateixa autora en aquest bloc.

diumenge, 26 de febrer de 2012


BLANCO, Florencia. Fotos al óleo dins Alejandra Von Hartz Gallery

Els retrats antics al costat d'una nevera antiga i molt feta malbé, però que potser encara funciona. Una nevera que, com un congelador, serveix per conservar els aliments més temps que del natural, de la mateixa manera que un quadre ens fa sobreviure una mica, que l'art és memòria tant com futur.

dimecres, 22 de febrer de 2012



MONFORT, Àlex. "La letra con la sangre entra". El xiuxiueig. Poesia Visual d'Àlex Monfort


Els infants aprenen a parlar sense esforç. En canvi, de llegir i escriure costa força més, és per això que es van inventar aquesta frase. Hi ha uns quants escollits que a banda de trobar-ho dur, hi troben plaer i goig, en la lletra. La imatge és molt senzilla i directa, no entra pas amb sang.

dimarts, 21 de febrer de 2012


TISCORNIA, Ana. For Instance, 2011, Intervened chair, dins Alejandra Von Hartz Gallery

Mig món se'n riu de l'altre mig. Cada mig món, en el fons, es complementa en l'altre mig, un és una part de l'altre. La paret és el que marca el principi i el final de cada part de la mateixa cadira, paret freda contra la qual destaquen les formes rústiques, nobles i acollidores de les dues parts, tot i que ningú hi pot seure al capdavall, les dues parts són massa limitades, com sol passar a la vida quan te'n vas pels extrems.

diumenge, 19 de febrer de 2012



MAYA, Nicolas de Tejedores de luz

Un peu gegant, escultòric, tocant el terra, un altre peu aixecant-se de la superfície. "Teixidors de llum" ho són perquè són blancs els dos peus, i perquè en fer el gest d'avançar són com un fil entrelligant-se en un altre. La constitució doble de les persones, la seva ambivalència simbòlica, que ens permet de veure en perspectiva, de sentir en estereo, també ens permet de planar i no planar alhora.

dissabte, 18 de febrer de 2012


ARIAS, Soledad Like you I forgot 2007 Alejandra Von Hartz Gallery

"Com tu vaig oblidar": com l'observador que oblida tot prejudici davant d'una obra d'art i la interpreta espontàniament, l'autor ha oblidat tot allò negatiu de la seva experiència i es queda amb els núvols, amb la idealització que queda en l'inconscient un cop s'ha oblidat.

dijous, 16 de febrer de 2012

ORTEGA, Clara G. Green grass color chart, dins Alarcón Criado Galería

Els matisos de les coses: hi ha verds i verds d'herba. No tót és verd fastuc ni tot verd fosc, de la mateixa manera que no tot és blanc o negre. La realitat té innombrables tonalitats. Com es veu en aquesta obra que sembla una guia de colors Pantone natural.

dimarts, 14 de febrer de 2012



SOLÉ, Albert. Posta de sol dins el Blog Albert Solé

Natura, cultura i tècnica, tot a contrallum del sol que es pon: la llum que es contraposa a la de l'electricitat dels cables, la bellesa dels arbres, l'elevació de l'arquitectura. Una posta de sol que es menja, amb la seva immensitat, amb la seva decadència, tot el que té davant.

diumenge, 12 de febrer de 2012

TUSQUETS BLANCA, Oscar Estora Terra-Lluna BD Barcelona Design

El disseny perfecte, crec, si és que existeix la perfecció. Hom pot optar per una estora persa, per una d'IKEA, per una a quadres de color tipus Paul Klee, però mai tindrà art als peus com amb aquestes dues estores. El motiu universal de molts poetes, que en aquest cas dóna més importància a allò terrenal que no pas a la lluna. És curiós, perquè amb aquest disseny Oscar Tusquets gairebé l'ha tocada.

dissabte, 11 de febrer de 2012




MUÑOZ, Rosa. Paisajes del futuro, 2010 dins Alarcón Criado Galería

Dos elements que poden fer referència al sublim: el color negre del fons, i la ciutat vista des d'una alçada important, que és incommesurable com el mar. I a sobre de tot, mai més ben dit: cases, allò que ens lliga més a la terra, apilotonades i flotant com si no tinguessin cap pes. Tot plegat molt eteri, molt artístic, molt propi del futur, posats a somniar: els somnis no pesen.

dijous, 9 de febrer de 2012

dimecres, 8 de febrer de 2012

SOLER, Ana dins Alarcón Criado Galería

La vida com un garbuix de cables o fils vermells, color de la sang, un desordre d'experiències. Només una experiència hi ha que contrasta amb les altres, per la seva capacitat de tallar, de ferir: la fulla d'afaitar. Cal portar-la amb compte perquè no sigui tan feridora. Aquesta vivència podria ser la de l'amor, que trenca sempre, que fa mal i fa feliç alhora.

dimarts, 7 de febrer de 2012


ALMENGLÓ, Francisco. Dins Alarcón Criado Galería

El verb "creure" és en lletres transparents i buides, etèries, dins una capsa protectora de color blau, el color més immaterial, que simbolitzaria l'espiritual, el menys racional. La fe, com l'amor, no passa per l'enteniment, segons Herman Hesse. Creure és saber obrir la capsa destinada a nosaltres, tenir fe de poder obrir-la.

dissabte, 4 de febrer de 2012


Joachim&Malik, Negras tormentas, dins Joachim&MalikVerlag

Més enllà de les reixes antiestètiques, del núvol espès, de la congregació de núvols, hi ha d'haver un cel blau i net. De baix cap a dalt, de dins cap a fora sempre busquem el mateix.


divendres, 3 de febrer de 2012



PERIS, Ester, Les quatre estacions abstractes dins Espai d'art Ester peris, per a les "Parelles artístiques"

La composició esglaonada és molt ben trobada. Evidentment: hivern, primavera, estiu, tardor. Totes quatre interrelacionades, tocant-se. Una abstracció amb elements de connexió amb la realitat: la neu, la natura verda, els cargols de mar, les fulles. Ja sol passar, en l'abstracció, que no ho és completament, d'abstracta, així com la figuració sempre té un principi d'abstracció.

dijous, 2 de febrer de 2012

GUERRERO, José Thames 1 dins Alarcón Criado Galería

Tan senzill com un paper doblegat per la meitat. L'horitzó entre la boira. El futur sempre tan incert.

Per què la boira és tan romàntica i la plena llum del dia tan materialista?

dimecres, 1 de febrer de 2012


GUERRERO, José. Castel de Rey, Almería, 2007 dins  Alarcón Criado Galería

El rètol erosionat, contrastant amb l'horitzó del mar. El present que és tan inaferrable com el futur, no tindria més presència en la imatge que el mar abans d'arribar a l'horitzó, els vaixells que hi surten; la resta seria el passat contra el futur. D'una estètica decadent, com ho és tot el que prové del passat.