RODRÍGUEZ, Samuel. Spring, dins Samuel Rodríguez Photo

Una imatge molt senzilla i molt efectiva. El sol il·lumina el camí verd de primavera entre els senyals de les rodes de cotxe, entre un cantó i l'altre de la realitat. Com la mateixa primavera, entre l'hivern i l'estiu. Els arbres florits,  un a cada banda, s'afegeixen a la llum del sol per produir l'alegria pròpia d'aquesta estació de l'any.

JUNGERMAN, Remy. Small Communication Tree, 2008, dins André Simoens Gallery

Una cosa tan meravellosa com un arbre, és el que recorden aquests cables lligats, la tecnologia semblant a la natura. Com una obra d'art, artificial, però que recorda la realitat. De fet, com a "La vida en un xip", hi pot haver moltes experiències comunicatives contingudes en un cable de telèfon, a internet, per exemple.

ANDRE, Carl. 11th Copper Sum, 2008 dins André Simoens Gallery

La cantonada és com l'horitzó, allà on conflueixen dos plans. La distància més curta entre dos punts és la recta (la diagonal entre dues puntes d'un quadrat). Els esglaons són també la manera que tenim les persones d'arribar a allò més elevat, són un terme mig. Els esglaons són plans, simbòlics, i el marró càlid és limitat, sembla que creixi sobre el gris fosc. L'escala és un motiu universal de l'art, molt bell a més.

GARAIZABAL, Juan. Starway II, Galería Álvaro Alcázar

Com els poemes,
l'escala cap al cel
no porta enlloc.

AIRES, Carlos. Love is in the air, 2010. Galería Álvaro Alcázar

Hi ha una cançó que diu "love hurts". L'amor fereix, per agradable que sigui. Tot de ganivets a punt de tallar, en l'aire, símbol d'allò abstracte, cristal·lí. Per altra banda, les figures gravades amb làser serien tot el contrari, perquè són molt figuratives. N'hi ha una que vola, fins i tot, la que parla més d'aquest amor en l'aire, amb el ganivet a punt de tallar.

SÁNCHEZ-ROBLES, Mónica. Un paseo por el desierto dins Galería Alfredo Viñas

Aquesta mena de simetria, d'essa de la carretera és curiosa. La travessia del desert, en un moment donat, amb principi, desenvolupament i final. Entre una corba i una altra, el camí que es veu, tot el que sabem de la nostra vida en el present, entre el passat i el futur.

COBO, Chema. Mirror dins Galería Alfredo Viñas

Vidre emboirat,
abstracte, transmet llum.
No en cal l'origen.

CALLEJA, Javier. Dins Galería Alfredo Viñas

Diuen que en un poema no hi pot sortir mai la paraula "follar". Sobta aquesta obra que envia tothom a que li ho facin en anglès (l'autor no n'és pas, d'anglès). Ja deu tenir una certa edat: Margarit diu "malfia't del vell que no renega". Al final de les lletres hi ha un objecte inapreciable com el que sol sortir en altres obres del mateix autor, que no puc veure què és, tot i que fa més artístiques les pintades. Aquesta és una obra que allibera de manera molt basta.

NÚÑEZ, Marina S.t. (Ciencia ficción) dins Galería Alejandro Sales

Naixem, creixem, ens envolem, decaiem i morim. Igual com la vida d'un producte comercial. Em sobta molt el color vermell de fons. És irreal com la imatge d'aquesta figura humana volant. Roig de vida com L'edat roja de Margarit, que contrasta amb la fredor de la ciència ficció.

HORTALÀ, Lluís. S.t., dins Galería Alejandro Sales

Continuant amb el motiu de la muntanya de l'anterior entrada. Un cim nevat, emmarcat en rodó, per centrar-se al màxim en aquest pic, segurament. A sota del risc i de l'aventura que simbolitzaria aquesta muntanya, un sofà d'allò més burgès, còmode i apoltronat. La veritat és que els dos elements no van junts ni en rodes. És un contrast entre dues coses que no són en el mateix pla moral, un contrast massa fort.

HORTALÀ, Lluís. S.t. dins Galería Alejandro Sales

"In the mountains, there you feel free" (T.S.Elliot): l'única raó per fer servir la imatge d'un cim nevat com a pretext per parlar de, per representar una escultura és que les muntanyes alliberen com l'art. L'art que, quan és de debò és com arribar a un cim difícil, gens gratuït. Una imatge sense color, perquè el seu significat segurament prové del passat, simbolitzat en el blanc i negre. Una meravella en tots els sentits, que no necessita títol.

Juan Carlos Román El ojo derecho de Picasso Galería Alejandro Sales

L'ull del geni. No pas de color carn, el voltant, sinó de blau immaterial. En pinzellades maldestres, però expressives, picassianes, menys la nineta, molt realista, que reflecteix alguna llum, com ho fa l'artista. La intel·ligència, el sentiment d'aquesta mirada és evident.

COBO, José. Revoluciones tempranas en una habitación, dins Galería Alejandro Sales

Com en una revolució, acompanyada sempre de trencament, aquestes figures d'infants trenquen amb la llei de la gravetat, d'una manera precoç, com només els passa als nens inadaptats. Les parets negres contrasten amb els cossos blancs i el tros de paret blanca, que serien símbol de llibertat, de lleugeresa en aquest cas.

VERLAG, Joachim & Malik. Bocabajo dins Joachim & Malik Verlag


Rosa i blau cel,
clarobscur cap per'vall,
contrast confús.