LÁZARO, David. La nube atrapada, dins Buscando lo invisible 

Qualsevol quadre, qualsevol imatge és un atrapa núvols, un atrapa idees, una finestra oberta. És metonímic, el núvol no ha estat atrapat, però ho sembla, i ho és des del punt de vista de la fotografia almenys. La imatge és gairebé simètrica, només el núvol trenca amb la blavor del cel i el negre dels marcs dels vidres. Per sort, per molt progrés que tinguem no podrem conquerir mai el cel blau, que diu la cançó de Crowded House.

JODAR, Albert. La protectora de misterios, Barcelona, 2012, dins Jodar

La imatge més escaient per il·lustrar el que sol ser la poesia. És un element que a vegades, com les cortines, permet que transiti la llum, però no la vista, que envolta la realitat amb misteri. I alhora genera més curiositat, captiva més.

Imatge trobada a la xarxa

Per decrèpits que siguin els dos vellets de la imatge, per dins són encara plens de joia de viure, de ganes de crear, d'estimar.

DAVIU, Bernat. S/T dins Galeria Miquel Alzueta

Un reflex, una reimpressió, una interpretació, és com una fotocòpia. Mai és exactament com l'original. I en aquest cas, la còpia te la pecularietat de ser en sentit invers. L'art i la vida ja solen ser oposats en la semblança.

TRAVERIA, Miquel Soledats VII, dins Imatges & Sensacions

Els núvols mats,
les roques elevades.
No distingeixo.

LEPPÄLÄ, Anni. Línia (pati), dins Barbara Gross Galerie

Una línia que separa dalt i baix, llum i foscor. Una línia delicada, gairebé impalpable, però que hi és. Entre els que suren i els que no poden seguir.

CALAFF, Sergi. 352-->365 Can Punyetes dins Projecte 365 dies

En l'acció,
en la reflexió,
el joc és teu.

PITARCH, Jaime. Dins Àngels Barcelona Galeria

Una imatge de l'impossible. Recolzar-se al terra tant com tendir al que és elevat. Una taula partida en dos, sense equilibri, i erosionada pel pas del temps. Una erosió sense la qual no es presentaria una idea amb aquesta maduresa, només possible en l'art.

GRIGORESCU, Ion. The work or the labour (2008), dins Àngels Barcelona Galeria

La brutícia sempre va cap avall. La terra va a parar al terra. L'escombra fa una pols que té uns instants immutables de vida, fins que reposa de nou a la pala o al seu voltant.

ARTIGAU, Francesc. Figura taula finestra, 2011

ARTIGAU, Francesc. Figura taula finestra, 2011

L'artista amb la taula de treball de cara a la finestra. La millor vista és en l'art, però la millor vista també és en la vida.

ESPARZA, Gilberto Cáncer de urbe: línea, 2006, intervenció

Successió de
rectes fetes de prosa.
Nus que allibera.

FONTCUBERTA, Joan O'Sullivan 2006 dins Àngels Barcelona Galeria

La poesia d'una imatge com aquesta sol provenir igual de dalt com de sota, del passat com del futur, de la fonètica com de les metàfores. Del núvol que recorda el riu com el riu el núvol.