dimarts, 11 de juny del 2013


EQUIPO CRÓNICA. Espectador de espectadores
1972, dins Museo Nacional, Centro de arte Reina Sofía

En una novel·la (com en una obra d'art) només s'hi troba el que s'hi porta, que deia André Maurois. L'obra ve a ser sempre un reflex de l'observador. Les ulleres de sol d'aquest espectador observat, però, parlen de com el que es veu és opac sempre, s'ha d'interpretar. Totes les persones que passen davant d'aquest quadre en són protagonistes.

16 comentaris:

  1. Hi ha gent que no se les treu mai, a mi em molesta parlar amb algú i no veure-li la mirada. L'espectador d'aquesta obra té un posat estàtic que sorprèn, el que no sembla és gaire sorprès amb l'espectacle que està observant ell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és ben bé una persona passiva, un autèntic espectador, Sílvia.

      Elimina
  2. Sí, crec que llegim una novel·la o un poema o mirem un quadre i ho interpretem segons la nostra experiència, per això tantes possibles interpretacions, tants matisos. L'art és polièdric.

    ResponElimina
    Respostes
    1. novesflors,
      l'art és polièdric, i les interpretacions encara més!

      Elimina
  3. M'encanta aquesta frase d'André Maurois... genial! I aquest espectadors d'espectadors és una mica estàtic i passota... sembla que tant li fa tot... :) Jo el llegeixo així, serà que sóc jo a qui tant me fa tot? Ostres!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      aquesta frase m'acompanya fa molt de temps. No crec que tant te faci tot! En aquest cas no hi trobes el que hi portes...

      Elimina
  4. Cadascun hi diu la seva...i ell que ha de dir?
    Fixa't que jo el veig tímid! com si realment no volgués representar aquest paper.
    Jo tímida?? qui sap!! :)

    Aferradetes.

    ResponElimina
  5. El comprenc, aquest home.
    Per aguantar tota aquesta pressió (inclosa la nostra)
    has de dur ulleres fosques, per força.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi,
      és el que molesta de tenir massa èxit, massa persones mirant-te.

      Elimina
    2. la bellesa (tanta bellesa!) pot acabar essent insofrible.

      Elimina
    3. Sí, com el que et deia de la música!

      Elimina
  6. és això l'art, provocar, moure a la reflexió, despertar la curiositat i l'opinió, la controvèrsia

    mol encertat de nou Helena

    una abraçadeta !
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan,
      tot això no sé si ho aconsegueixo! Gràcies per l'elogi.

      Elimina
  7. Aquesta imatge d'espectador em sembla molt passiva i fosca. Potser també hi ha altres maneres de ser espectadors, sent més dinàmic i permeable.

    ResponElimina
  8. Consol,
    sí, sembla un personatge fosc de l'època de la dictadura, gairebé. Demostra la màxima passivitat.

    ResponElimina