divendres, 29 de març de 2013

Árboles dins Las fotos más alucinantes

L'amor partit entre el cel i la terra, entre els núvols i les arrels dels arbres. Amor que és del cos també, d'aquests sentits en forma d'espigues de color rosa. El núvol del sentiment rega l'arbre, però sol ser millor que no ho faci gaire.

dimecres, 27 de març de 2013

Estación de tren. Dins LABERINTO DE LLUVIA

Qüestió de temps. Un rellotge antic en una estació vella. El retorn del passat en cada tren que transita cap al futur.

dilluns, 25 de març de 2013

Playas dins
Las fotos más alucinantes

Tan breu la vida!
Tres versos envoltats
d'un gran silenci.


Jordi Dorca


Com en el Romanticisme. La persona petita davant les forces de la natura. Persona que en ella mateixa porta aquesta força dins seu, un nervi que pot transmetre a un poema, per exemple.

dissabte, 23 de març de 2013

Imatge dins el bloc LABERINTO DE LLUVIA

El que vol dir transcendir: creuar el carrer per canviar de vorera quan aquella en la qual caminàvem no ens serveix, momentàniament . I connectar tots dos costats de la calçada en aquest gest. Sempre tocant els peus a terra, la realitat, amb la grisor que contrasta amb les llums del fons, que serien els somnis, l'art.

dijous, 21 de març de 2013

LÁZARO, David. The end... dins Buscando lo Invisible

La vida és una cosa tan fràgil com un paraigües que el vent s'endú. Com un floc de neu en contacte amb el terra. Com les fulles nues de l'arbre que no protegeixen gaire del temporal.

dimarts, 19 de març de 2013

PASTOR, Perico. Abans, 1983

Una via de tren, la seguretat, l'ofici, creuada per un camí que du al mar, segurament el somni, la vocació. Hi ha un fort contrast entre la terra i l'aigua, "abans" que es faci fosc. El camí al mar és tan directe com el de les vies, però els dos són difícils.

diumenge, 17 de març de 2013

March, 16 2013 (11.30 AM) Dins el bloc Entre comes

Un paraigües, la funció del qual és protegir, a l'atur. Que enyora la pluja, la pluja lírica en un ambient sec, contrari a les gotes com versos, la pluja que sempre trenca amb l'empatia, la raó del dia.

divendres, 15 de març de 2013

AREÑAS i RUSIÑOL, Consol.
Com un arbre nu dins Hora blava

Un poema és com un arbre nu, aparentment sense fulles ni fruits, cal que el lector en trobi els gèrmens amagats, la vida continguda, darrere el fred de l'hivern. El que es correspondria amb els núvols del fons en intensitat i bellesa.

dimecres, 13 de març de 2013

ZAHONERO, David. Ojos vigilando los ríos de luz dins Foto a Foto, Día a Día

De cara i d'esquena, llum blanca o vermella. Generalment no hi ha carretera sense els dos carrils contraris. Els dos ulls metafòrics, serien el moment puntual de lucidesa en el camí, l'instant en què els dos sentits es troben, en la nit.

dilluns, 11 de març de 2013

Cesc. El cel dins l'habitacióCarrer Major de Sarrià de Ter (Girona).
Dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Estaria bé que l'anar de dins cap a fora fos equivalent a anar de fora endins. Encara que per a això ens quedéssim amb amb una habitació sense trespol. Però no es pot tenir tot, ni cal. La vida no té cap necessitat de ser perfecta per ser bonica, diuen.

dissabte, 9 de març de 2013

El Sr. Lloro. Dins El xiuxiueig.
Poesia visual d'Àlex Monfort

Parlar molt per no dir res, el que pot fer la prosa. Omplim l'espai de paraules quan estem sense els vestits, per oblidar la nostra buidor, com una mare que omple de regals els fills que no estima (que deia Frömm).

dijous, 7 de març de 2013

dimarts, 5 de març de 2013


MARTÍNEZ BARCIA, Manuel. Niño en el espejo
dins Un embrujo de fuego
Des dels teus ulls de noia un noi em mira
(...)
Joan Margarit, L'alumna

És molt habitual de comparar l'art amb un mirall, on hi trobem el que portem. Aquest nen, com a projecció del fotògraf, continuarà veient-se com un nen encara que es faci gran, podrà conservar la innocència com només ho saben fer els artistes.

divendres, 1 de març de 2013

Seduïts per l'art. Exposició dins CaixaFòrum

La primavera, la de les persones almenys, esclata en un sol instant, i neix morint, com els eufemismes. Aquesta estació de l'any surt en plena nit, en l'hivern, i per tant és envoltada de foscor, en contrast. Per això "April is the cruelest month" (T.S. Eliot), les llavors per néixer, per sortir a la superfície, han de patir, en un rebombori com el de la fotografia.