diumenge, 20 de setembre del 2020

El teu estel

Provo de reflectir la llum del sol com ho fa la lluna


 CASTRO PRIETO, Juan Manuel Carretera de Cespedosa 1987


Aquest deixant

de llum en el camí,

una certesa.

Origen i destí

mai s'han assemblat tant.

7 comentaris:

  1. Origen i destí.
    I la bellesa en el recorregut.

    ResponElimina
  2. El camí com un reflex d'allò que ens il·lumina...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt ben trobat, Carme. La vida com a reflex de l'art, tan com es pugui.

      Elimina
  3. A mi em neguiteja la solitud d'aquest camí. El veig més unidireccional, de l'espectador cap a l'infinit, i no a l'inrevés, de qui espera en va que algú tregui el cap al fons i se t'acosti des de la llunyania. Ja veus que el poema s'apodera de mi.

    ResponElimina
  4. Pinta la pluja
    un camí a la lluna que
    deix son rajos
    al terra de rosada
    mullat. Pluja, rosada!

    qui sap si...

    ResponElimina