diumenge, 6 de setembre del 2020

Plovisqueig


CAILLEBOTTE 
Carrer de París en un dia de pluja 1877

Compartir una vida
és una metonímia
quan comparteixes
un paraigua gris.
Aquest et protegeix
de la intempèrie
igual que ho fa l'art.
Els dies de pluja
poden ser molt bells,
dignes de ser pintats.
Com aquest reflex 
del cel en les llambordes.

7 comentaris:

  1. Plou i diu que continuarà plovent aquests propers dies... mirarem de trobar reflexos de cel ja sigui a les llambordes, als bassals... o on sapiguem trobar-los

    ResponElimina
  2. Joan Margarit parla sovint de la "intempèrie moral", i en efecte, la poesia, l'art, pot ser un paraigua que ens ajudi a suportar-la, mentre no diluviï... A mi m'encanten els dies plujosos, potser per algun record d'infantesa custodiat al fons del fons de la memòria oculta. Qui sap?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      a mi m'agrada la pluja com a excepció, no com a Anglaterra on prou pràcticament sempre.

      Elimina
  3. La pluja fa reviure la natura. I nosaltres en formem part.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      vols dir que la pluja ens fa reviure també a nosaltres?

      Elimina