RENOIR, Auguste Le bal du Moulin de la Galette

Sempre m'ha colpit molt aquesta obra impressionista de la qual un historiador deia que mostra com val la pena de viure. No és més que una obra realista, amb unes parelles realistes, una escena molt agradable o molt pertorbadora depèn de com te la miris. Prefereixo l'abstracció que havia de venir.

VICENTE, Fernando Sublime ejemplo, 2002. Dins Literatura ilustrada

El prototipus de qualsevol cosa és el que costa més d'aconseguir, el més elevat. No tots els ocells volen, com el pingüí, però també són ocells.

GALLEGO, Martín Simetría con anomalía, dins Fotos imperfectas

Jo no busco, trobo, que deia Picasso. Els crítics som sempre paràsits de l'obra dels altres, com aquest insecte en una planta que seria gairebé simètrica, perfectament centrada, sense la intrusió d'ell.

BRANGULÍ, Josep "Palau de la Inústria seu del Museu de Reproduccions Artístiques", Barcelona 1915-1919 dins el CCCB, del 8 de juny al 23 d'octubre del 2011

Les cadires per contemplar l'art, de més lluny o de més a prop, igualment com les escales porten més o menys amunt, cap a la llum que té tres nivells: la porta, la finestra, el sostre. És bo de seure en contemplar un quadre.

STARK, Philippe Juicy Salif 1990 Imatge utilitzada a Relats conjunts

És un trasto inútil. El de casa va millor. I tampoc és gaire bell, per les connotacions. Però és la lluita d'algunes persones per tocar el mínim possible de peus a terra.

TÀPIES, Antoni Mitjó (maqueta del 1990, escultura del 2010)

Es tracta d'un mitjó que tot i ser mig buit, té vida, sembla que sigui en funcionament. Toca el terra en part, i s'allibera en part del terra per darrere. Vet aquí un símbol de l'art actual, de l'arte povera, l'art abstracte i l'art conceptual tots junts. El mitjó polèmic, no sé per què, ja que té la poesia de les coses autèntiques: dóna més importància al món interior que a la bellesa exterior.

NOGUERA, Pere Personatges i natura dins la "Fundació Antoni Tàpies", fins el 25 de setembre del 2011

La cara és l'espill de l'ànima: alguns membres de tribus africanes creuen que una fotografia els roba l'ànima. Ànima que en el fons s'identificaria amb els rectangles blancs que amaguen la cara o el bust dels protagonistes d'aquesta imatge, precisament per ser tan abstractes en el contrast.