MONFORT, Àlex. Punt i principi
dins El xiuxiueig

Un sol punt, com un sol instant, el principi de tot, com en una revolució. Ara som en un punt i principi a Catalunya. Tot un espai en blanc per omplir amb la nostra història, amb la nostra immortalitat.

PRIETO, Wilfredo. Mapa geopolític, 2011

Per molt que un artista s'elevi, no deixa de ser un bony més o menys alt, vist des de dalt. Una muntanya que sembla molt alta observada des de baix, però que no és gaire més alta que una vall, o la resta de muntanyes. Una arruga de paper de diari, en definitiva. De totes maneres, entre el suspens o l'aprovat i la matrícula d'honor hi ha una diferència "subtil però brutal", que deia Truman Capote.



Corazón de hielo dins Las fotos más alucinantes

Per arribar al cor d'una persona, com per arribar al cor d'una obra, cal que el gel que els envolta es vagi fonent tant des de fora com de dins. Per aconseguir-ho no cal res més que ser poeta. Cap cosa enamora tant com les paraules adequades en el moment precís, ni perdura tant sense la poesia. D'aquesta manera el cor sortirà a la superfície dels ulls, el significat de l'obra s'albirarà.

CARO, Sergio

dins VII Biennal Xavier Miserachs

No només la rosa als llavis és en contradicció amb el soldat carregat amb una arma i moltes municions. El cel blau i blanc de darrere el seu cap, la millor vista que tenim segons Forster, el qual cobreix per igual bons o dolents, és la negació del que representa aquest home. El que de moment  no som els catalans.

KIRBY, Cristian
dins el bloc FLUX

Del natural

Una paret
plena de claus.
L'ombra que fa
tot el que hi falta.

SUBIRANA, Jaume

Doble interpretació, de la imatge i del poema. Un clau a la paret, és el que hi ha normalment darrere un quadre.  En aquest cas, el clau ha pres protagonisme, és el centre de la imatge. La qual cosa indicaria que el món interior ha sortit a la superfície. Un món interior insignificant i alhora important per l'ombra que fa, que seria com la poesia, "tot el que hi falta" en el quadre. "Del natural" perquè és una imatge aparentment objectiva, sense artificis, sense art.

LÁZARO, David. Dins Sinfonías urbanas

L'escala, l'arbre, el caminant, serien elements reals, tangibles com els versos. La llum i les ombres, la poesia que els habita. Totes les pujades costen. I només les podem fer d'esglaó en esglaó, la mesura humana. Però quan arribes al cim l'instant de joia no te'l treu ningú.

MUNCH, Edgar. Kiss by the window
dins el bloc FULVA LUX

Blau en tot, les cortines, els arbres, les dues persones besant-se. El color més espiritual que hi ha. Groc als aparadors, la vida exterior. Els amants es troben rere les cortines mentre a la finestra s'acaba el dia, ells representen la vida interior. És una de les obres més romàntiques de Munch, a vegades aquest autor és molt esperpèntic, angoixant, com a El crit.