Arco iris dins Las fotos más alucinantes

El terra moll de la pluja que ja ha passat. La línia contínua, fins que deixa de ser-ho i pots optar per passar d'un cantó a l'altre de la carretera. De l'obac al solell. Dels núvols al cel net. Un cel nítid com per efecte d'un neteja-parabrises, el de l'arc de Sant Martí. Els dos costats de la realitat que hem de trepitjar constantment, cercant la felicitat.

FUSTER, Rafael Vide coite (Vida en suspens)
dins la galeria Art Nueve

La vida com a paper de craft rebregat, imperfecte, però suspès entre el terra i el sostre, una oportunitat per aconseguir els nostres somnis que és la nostra existència, més enllà de l'"usar i llençar".

PLA MONTFERRER, Enric
Nadala 2012 dins el bloc Enric Pla Montferrer escultor i forjador

Un cor situat a l'alçada i el costat on es troba el cor en una persona. Que partint en dos la duresa del metall, la vida, reconcilia els dos costats en l'art. Com ho fa la calidesa espiritual del Nadal.

Jo també us desitjo bon Nadal i bon any nou!



Imatge d'una marca de bosses

Com es pot dir tant amb tan poc. La boca i l'ull de l'ànec, és un joc amb la tipografia, un logotip, o bé un imagotip directament? És com confondre els gèneres literaris, propi de genis. A més, podria tractar-se del dibuix d'una bossa. Això és disseny italià. Jo tinc debilitat per aquest tipus de grafisme, per allò "bo, bell i veritable", al costat del "correcte, bonic i adequat", que deia Forster.



Pez saltando Dins Las fotos mas alucinantes

D'un got a la peixera. Poques vegades hi ha alternativa com aquí per ser feliç. L'alternativa de l'art -la segona residència de l'amor, ve a dir un poema- encara que representi un esforç en solitud.

MAI ÉS IGUAL. Un vent de la Rosa dins Viusual Bàsic

Hi ha dos sols en aquesta imatge, el real i el reflectit en el mar. Els dos sols sempre transcendeixen, en el cel i en la terra, a través de la barana que és com l'obra deixant passar la llum de l'art, o el vent gregal.



HORNIG, Sabine. Three part Easiness, 2009
Galeria Cristina Guerra

El temps ens lliga, ens encapsula, és compartimentat. Però alhora és flexible, obert, transparent. Normalment és en l'art que el temps es fa elàstic, que transcendeix la realitat.