dilluns, 28 d’octubre de 2019

Mira amunt quan camines!

TORRAS, Josep Conèixer Granollers
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

És dalt, i és sota,
que el bell es manifesta.
És dins, i és fora,
síntesi del balcó.
Passat que mai no minva.

9 comentaris:

  1. Respostes
    1. Xavier,
      És curiós que volcar-se en el passat sigui fer-ho cap amunt, sigui anar endavant.

      Elimina
  2. Em costa a mi, mirar amunt...sempre miro al terra. Segurament per això m'hauré perdut alguna imatge bella com la teva ... però segur que mirant al terra, no perdré els teus passos ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em costa moltíssim de mirar amunt, per això parlo amb mi mateixa! A Barcelona, a l'Eixample, val molt la pena mirar amunt.

      Elimina
  3. Sí, val la pena mirar amunt, tot i que sovint no hi pensem. Sempre que ho faig és un descobriment o altre.

    ResponElimina
  4. som fora som dintre
    però encara no ho sabem,
    i el bell vindrà

    ResponElimina
  5. Jordi,
    He llegit alguna vegada que l'art s'anticipa al futur. Ho deu fer tant com recorda el passat, penso. Però no ho sabem, molt bo!

    ResponElimina