dimarts, 30 de novembre del 2010



FOX, Anna, Felix, La coudrais, 2000 dins la revista EXIT

La millor vista és la del cel, sigui de dia, sigui de nit. Més bella que les flors més belles. Imatge primaveral, com la d'un nen de deu anys, gairebé adolescent, o com a mínim "teenager". Entre l'inici de la vida i la maduresa, entre la terra i el cel.

dilluns, 29 de novembre del 2010



RICHARDSON, Clare Untitled XXXVII, Harlemville series, 2000 Dins la revista EXIT, últim trimestre del 2010

El mite de Narcís. O bé com l'ànima, que seria situada en el cap, sobresurt sempre una mica més que el cos, només una mica més. O bé com la mateixa fotografia és un reflex de la realitat que no és real, però que val per mil realitats molt sovint.

divendres, 26 de novembre del 2010



BERENGO GARDIN, Gianni Toscana, 1965

A vegades dubto que compartir la vida amb algú, algú amb qui recolzar-se, sigui suficient. Però fer camí amb algú d'igual a igual, entre les corves del paisatge de la Toscana, ha de ser una delícia. Diuen que és el millor paisatge del món, igual com aquesta fotografia és un clàssic.

dimarts, 23 de novembre del 2010



Meme 1: Origen del nom del teu bloc dins Dcapelca.Bloc, http://dcapelca.ebre.cat

D'allò bell, d'allò sublim ve de quan feia una assignatura d'Història de l'Art, i llegíem el que en deia Kant a la Critica de la raó pura d'allò sublim, genial, i d'allò bell, propi del talent. De la diferència entre nit i dia. També vull comunicar que m'agrada més l'art proper al romàntic que no pas el realista.

dilluns, 22 de novembre del 2010



VILARIÑO, Manuel, "Vuelo inmóvil" dins De imágenes. Libros y lecturas

Allò immaterial de la lectura és com una petita flama, com una papallona, fugissera i volàtil. Però que il·lumina, pàgina rere pàgina, encara que no siguis creient. Una llum immortalitzada en aquesta imatge, allò que fixa l'instant, el vol immòbil.

diumenge, 21 de novembre del 2010



VICENTE, Fernando, dins Literatura ilustrada

Personalment penso que llegir és el plaer més gran del món, encara que de vegades només per un instant. A la imatge el llibre obert fa feliç la noia que el llegeix. L'empatia que genera el llibre es resumeix amb unes corves clàssiques, cal·ligràfiques, sintètiques (no són lletres però hi són relacionades), que s'eleven com fum, com si d'un plat de cuina es tractés, i és que els libres també es consumeixen.

dissabte, 20 de novembre del 2010



SANTALLA, José Luís "Sense títol", Serie fugas dins De imágenes. Libros y lecturas

Amb els llibres sempre podràs volar, com un nen, com una bruixa: amb la imaginació. L'obra o el poema volen tant que només en quedarà, de la idea artística, alguns indicis en l'exterior de l'obra, com ho serien el llibre, el jersei, els pantalons i les botes, així com l'escombra. Aquesta fotografia em sembla excepcionalment bona.

divendres, 19 de novembre del 2010



VICENTE, Fernando, dins Literatura ilustrada

Les cobertes de llibres, una finestra oberta a l'obra, sempre haurien de ser una obra d'art, de disseny gràfic. Cada coberta que no diu res és una oportunitat perduda. En tot cas contemplar un exemplar de llibre és com contemplar la bellesa d'una escultura, per metonímia. Ve a ser com fixar-se en una estanteria plena de llibres, això sempre descansa la vista, i genera empatia.

dijous, 18 de novembre del 2010



LIAÑO, Rafael "De libros y otras semillas"

Un llibre que ens fa vibrar és com una llavor per la nostra vida o pel mateix art, inspira tard o d'hora. És una llavor amb la nostra senyal, senyal que ens ha ferit, metafòricament, per sempre més. Has accedit a un món al qual difícilment renunciaràs, que diu Margarit.

dimecres, 17 de novembre del 2010



LATOVA, José, "Sense títol" Dins De imágenes. Libros y lecturas

Un magatzem d'una biblioteca, ordenadíssim, però amb algun llibre lleugerament fora de lloc. Els usuaris de la biblioteca asseguts en línia, però amb algun lloc buit, amb una certa calidesa proporcionada pel lleuger desordre. Llibres i persones, en definitiva, contrastats i igualats alhora, pel que tenen d'humà.

dimarts, 16 de novembre del 2010



Solitud, imatge presa en el Camí de Santiago

Deliciosa fotografia plena de casualitats, de coses que s'escauen. El camí amb uns pals d'electricitat paral·lels, que alhora sembla que tinguin relació amb una obertura dels núvols foscos del cel. L'elecricitat metafòrica que fem els homes, la de l'art, fa un forat a la foscor. La "solitud" del títol seria la d'aquesta clivella de llum.

dilluns, 15 de novembre del 2010



CERDANS COSTA, Ferran Des de Cal Custodi

Entre la muntanya i el pont sobre el riu, les cases de vida rural, entre allò immens i allò delicat com un pont. Símbol de per on va la vida, o bé on hauria d'anar.

diumenge, 14 de novembre del 2010



MAGRITTE, René

La idea artística és un element amb un equilibri tan fràgil com un got ple d'aigua sobre un paraigües. El paraigües del poema o del quadre ha de provar de retenir per un instant el contingut del vas, que acabarà caient, esvanint-se com vapor d'aigua efímer. Que en el quadre d'aquesta imatge el got s'aguanti és senyal de com només l'art pot arribar a certs límits, que no la vida.

divendres, 12 de novembre del 2010



BROSSA, Joan

La poesia és una cosa que alguna vegada es troba en un poema, deia Machado. No n'hi ha prou amb llegir, cal entendre, encendre l'electrictat, la poesia, en la bombeta apagada que és el poema.

dijous, 11 de novembre del 2010



GOROSPE, Jaime, "Doce caras" dins De imágenes. Libros y lecturas.

Cares de nens, de nadons, de dones, d'homes calbs, amb sorpresa, amb alegria, amb por, etc.: una demostració que amb la tipografia, amb les lletres, amb les paraules, i amb la literatura, es pot expressar gairebé tot, tot el que cap al món.

dimecres, 10 de novembre del 2010



HUETE, Sara "El peso de las palabras", 2002. Dins De imágenes. Libros y lecturas

De la lleugeresa i de la feixuguesa, tot alhora. Les paraules d'un diccionari tenen un pes que té un equilibri fràgil, són delicades com ho és la literatura que es fa amb elles. Al mateix temps són espontànies i artificials, senzilles i difícils de fer servir, immaterials i profundes.

dimarts, 9 de novembre del 2010



GUERRA, Jorge, Lisboa, 1936. Dins la Fundació Foto Col·lectània

Els caps i els barrets d'aquesta imatge són borrosos com ho és l'horitzó: allò que resideix en el cap, allò més elevat, sempre és misteriós com ho és aquesta fotografia. És allò més inaferrable, com el mar.

dilluns, 8 de novembre del 2010



GONZÁLEZ DE LA CALLE, Juan Ángel, Tiempo libro, oli sobre fotografia en blanc i negre, dins De imágenes. Libros y lecturas.

Com un quadre amb clarobscur del Barroc, la imatge mostra una escena fosca en la qual només reben llum els llibres i el lector: només els llibres poden proveir llum, la llibertat del joc de paraules del títol, del temps lliure, només els llibres i l'art ens poden fer fugir de la caverna. La meva fe en aquest sentit és total.

diumenge, 7 de novembre del 2010



MAGRITTE, René Clau als camps

L'art és una finestra oberta, però encara que vulguem que reflecteixi la realitat, segueix sent art. I encara que sigui art, és real alhora. El marc de la pintura coincideix amb la idea de la finestra. El vidre trencat podria ser real si no continués reflectint els camps, el detall més important que tenim que es tracta d'una pintura. Una pintura que, com la poesia, perllonga la nostra existència una mica, fins i tot quan ja hem topat amb el vidre de la vida i aquest s'ha trencat.

dimecres, 3 de novembre del 2010



VAN GOGH, Habitació a Arles

El que sempre m'ha fascinat d'aquest quadre és la manera com la perspectiva, les formes són distorsionades, com si fos fet per un nen petit. És el retorn al primitivisme de finals del segle XIX i principis del XX. És quan allò imperfecte, defectuós, encara té més gràcia.

dimarts, 2 de novembre del 2010



LARRIMBE, Iñaki, Sense títol, 2003, dins De imágenes. Libros y lecturas

"Les persones són més importants que els llibres", deia Forster. Però, a les rates de biblioteca, moltes vegades els agraden més els llibres que les persones. En tot cas el millor seria l'equilibri que suggereix aquesta fotografia. En ella home i dona es busquen i no s'acaben de trobar, entre les pàgines que, precisament, com a literatura, en el fons no volen fer res més que acostar-los, encara que no sigui físicament.

dilluns, 1 de novembre del 2010



CASADEMONT, Josep Maria, S/T anys 50, dins la Col·lecció de la Fundació Foto Colectània

La figura femenina, en blanc, contrasta amb la porta fosca, allò recte contra allò ple de curves. Seria el Modernisme contra l'arquitectura moderna.