FOX, Anna, Felix, La coudrais, 2000 dins la revista EXIT
La millor vista és la del cel, sigui de dia, sigui de nit. Més bella que les flors més belles. Imatge primaveral, com la d'un nen de deu anys, gairebé adolescent, o com a mínim "teenager". Entre l'inici de la vida i la maduresa, entre la terra i el cel.
sí, la millor vista la del cel..
ResponEliminaQuina gamma de colors més tendre... i el solet que li dóna a la cara m'enveja, ara mateix el substituiria.
ResponEliminaBon dia, Helena.
Lolita: tu ja en saps, de la bondat del cel...
ResponEliminaGemma: sí que és una fotografia molt estètica.
Es molt bona, dona una gran serenor. Sembla que miri a endevinar formes als núvols.
ResponEliminaEstic d'acord amb tu, Alyebard. D'aquelles obres per descansar-hi la vista.
ResponEliminaUn moment on el que predomina és la felicitat. Una bonica etapa la de la adolescència, almenys vista des de la distància. Tots voldriem tornar a ella, però qui l'atravessa, no està tan content interiorment. La felicitat moltes vegades és una imatge exterior, que amaga molts problemes interns.
ResponEliminaHe llegit alguna vegada: "La adolescencia, volverías a ella? No volvería, no volvería".
ResponElimina