VICENTE, Fernando, dins Literatura ilustrada
Les cobertes de llibres, una finestra oberta a l'obra, sempre haurien de ser una obra d'art, de disseny gràfic. Cada coberta que no diu res és una oportunitat perduda. En tot cas contemplar un exemplar de llibre és com contemplar la bellesa d'una escultura, per metonímia. Ve a ser com fixar-se en una estanteria plena de llibres, això sempre descansa la vista, i genera empatia.
Tens tota la raó, i mira que és difícil condensar la idea o l'acció d'un llibre en una coberta. Si és dibuix o foto, és clar. A vegades val més deixar-ho amb el títol i l'autor solament. Són criteris editorials. Però si se'ns permet somiar una mica, ho agraïm.
ResponEliminaEspigolant pels teus blogs trobo algun poema meu que em porta memòries impensades. ¡Gràcies per la teva feina i pel teu record!
T'agraden els llibres? No ho sabia! Somric... Comparteixo el que dius.
ResponEliminaN'he penjat molts, de poemes teus, Olga. Vaig pel principi, però.
ResponEliminaA mi m'agraden les cobertes fetes exclusivament amb tipografia, però de les que hi passa alguna cosa. Són les millors.
Gemma, doncs sí que m'agraden els llibres, gairebé més que les persones... Sobretot les que no es miren els meus blocs, que no és el teu cas!
Totalment d'acord, Helena amb el que comentes, tens tota la raó. Jo també pense igual.
ResponEliminaSaps que demà fan un recital a Gandia dels poemes de Feliu Formosa i que vindrà en persona??? No m'ho vaig a perdre!!! Ho he llegit al blog de Sandra, a Papallones en la llum.
A mi també m'agraden molt els poemes d'Olga.