divendres, 18 de març de 2011



VAN GOGH, Vincent Nit estrellada

En aquesta pintura hi ha una doble imatge literària: els xiprers són com foc, perquè a través d'ells, símbol d'allò espiritual, la terra se'n va cap al cel, el cel cap a la terra. Van Gogh volia tocar de peus a terra i volar alhora.

20 comentaris:

  1. Solc infinit.
    Xiper que canta el buit
    del temps perdut.

    ResponElimina
  2. Aquest quadre sí que és un solc on les llavors generen comentaris-poemes infinits, cants al buit del temps perdut, com el teu poema. M'embadaleix.

    ResponElimina
  3. ....la meva admiració per Van Gogh ve de lluny,
    l'explicació a aquesta pintura sintetitza en tres linees la seva vida.
    Impresionant pintor

    ResponElimina
  4. M'agrada com has descrit en poques paraules el que signifiquen centenars d'emocions :)

    ResponElimina
  5. Gràcies, Mònica, la pintura s'ho val.

    ResponElimina
  6. Aquest agost he estat al Museu de Van Gogh d'Amsterdam, molt recomanable per entredre, ni que sigui en unes pincellades (i mai millor dit) la seva vida.

    ResponElimina
  7. Jo hi vaig estar fa set anys i no em va agradar que hi hagués tanta gent. No em podia concentrar.

    ResponElimina
  8. Jo no hi he estat mai, al museu! Si repetiu, puc cabre en una maleta grandeta i fer-me passar de polissó?
    Van Gogh és un mestre, lliga amb el més profund de l'ésser humà.

    ResponElimina
  9. Van Gogh sempre anirà associat amb el meu germà, que també va volar i ja és al cel. L´únic viatge que vaig fer amb ell, va ser a Amsterdam. Meravellosos records!!!

    ResponElimina
  10. Quina casualitat, aquesta entrada la vas ara fa un any, i avui ens hem conegut!!! Mira m'ha fet gràcia comentar-ho!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És l'entrada de més èxit, també és la pintura que m'agrada més després de Improvisation 7 de Kandinsky. Quina casualitat!

      Elimina
  11. Ostres, és veritat, sí és una entrada del 2011!!... però què hi fa, els posts perduren i, quan els trobes, és com un regal...

    Jo no hi entenc de pintura, ni de poesia (bé, "entendre", el que es diu "entendre", crec que "entenc" de ben poca cosa), però bé, ja s'entén, no? :-) però a Van Gogh l'he estudiat una miqueta perquè em té fascinada.

    Jo també vaig anar al Museu Van Gogh, ara farà sis anys, sabent d'ell el que coneix la majoria de gent: que va pintar quadres amb gira-sols que tenen preus altíssims a les subhastes, que va pintar la seva habitació, que es va tallar una orella... els tòpics més típics :-)

    Però arran d'aquell viatge (les darreres vacances que vàrem poder fer abans que ens comencés a afectar la crisi) vaig començar a llegir-ne alguna cosa, a buscar biografies i em vaig "enamorar" del personatge... Al blog faig broma i sempre li dic "en Vincent", com si fos amic meu...i li tinc dedicada una etiqueta i tot... a més de la curiositat que va néixer un 30 de març, igual que el meu marit :-))

    En fi, perdona aquest mega-rotllo, però és que m'ha agradat moltíssim el teu post, en tres línies ho has sabut dir tot! ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Assumpta,
      deus haver llegit Cartas a Theo, oi? A mi també m'agrada molt Van Gogh. Aquesta entrada ha estat molt vista, per cert.

      Benvinguda al meu bloc!

      Elimina
    2. Hola!!

      Sí, però l'he llegit molt malament, de forma "desordenada", saltant d'aquí i d'allí segons les dates que m'interessaven. Ara el vull llegir de forma "ordenada" ;-)

      M'encanten els dibuixos que hi posava, explicant quin era el seu nou projecte, la il·lusió amb que emprenia cada nova cosa... tot i que, al final, res li sortia bé... De fet, li vaig agafar mania a Gauguin arran dels incidents a la casa groga i tot :-))

      Elimina
    3. Uf, els dos eren bipolars! A mi em va arribar molt el contrast entre la cadira de Van Gogh i la de Gauguin, la del primer és tan senzilla, de dia, i la del segon tan barroca, de nit.

      Elimina
  12. Respostes
    1. Obat,
      espero que el meu bloc t'hi ajudi, a entendre.

      Elimina
  13. Jo no hi he estat mai, al museu! Si repetiu, puc cabre en una maleta grandeta i fer-me passar de polissó?

    ResponElimina