MADOZ, Chema
La ment mou muntanyes. Les pedres erosionades, amb la forma de la imatge que s'utilitza als còmics per il·lustrar el personatge que pensa. O sigui, el pensament lleuger convertit en un element que pesa, en relació amb la sorra del fons, element més humanitzat.
De vegades intento posar títols a les imatges de Chema Madoz. Aquesta m'havia suggerit "Pensament petrificat". Ara, quan penso perquè l'havia triat, crec que és per la bellesa de la seva textura de pedra i sorra. De fet, podria ser un jardí japonés.
ResponEliminaalguns pensaments també pesen, malauradament.
ResponEliminaÉs un jardí japonès ;-) només que falta passar-hi el rasclet. És totalment Zen!
ResponEliminaÉs un simbolisme ascendent o descendent, segons com se'l vulgui entendre: més amunt, el pensament s'eixampla. Més avall, s'atomitza.
ResponEliminaEntra de ple en el sentit de la relativitat, sempre sota una forma bella.
M'ha suggerit el mateix que a Alyebard!!!
ResponEliminaElogi del poder.
ResponEliminaDel poder de la intel·ligència.
Signe d'admiració o punts suspensius?
ResponEliminaAixò del jardí japonès, hiniare, abyelard i Iris, no sé de què es tracta, n'hauria de veure una imatge.
ResponEliminaOlga: sempre han estat amb aquesta forma en els comics les bombolles, ascendents, perquè sembla ben bé que el pensament creixi, ocupant lloc!
Coralet: els pensaments negatius sí que solen pesar.
Jordi: el poder de la intel·ligència proporcionada amb l'erosió dels anys, "sabe más el diablo por viejo que por diablo".
Seria un signe d'admiració redundant, i uns punts suspensius molt cridaners. Molt ben trobat.