dissabte, 5 de març del 2011



MALAGRIDA, Anna

La finestra oberta: equilibri entre el marc i la vista, entre la terra i el cel. La ciutat vista des de dalt, imatge del sublim igual com un cel estrellat. Però si fos de nit, ho seria sense estels. La imatge és borrosa, emboirada. Es confon la línia entre cel i terra, expressament captat així per la fotògrafa segurament.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

5 comentaris:

  1. Jordi Dorca5 de març del 2011, a les 12:11

    L'interior es veu polit i endreçat, preparat per afrontar l'impacte de l'exterior, tan tèrbol.

    ResponElimina
  2. Helena Bonals5 de març del 2011, a les 12:54

    Boirós sí, tèrbol no pas, Jordi! Entra molta llum.

    ResponElimina
  3. zel6 de març del 2011, a les 3:02

    Sí, com diu en Jordi, es veu un interior tan acollidor...que no cal mirar fora!

    ResponElimina
  4. Helena Bonals6 de març del 2011, a les 9:03

    zel: no és qüestió de mirar, és qüestió de saber que hi és. Encara que sigui per obrir.

    ResponElimina
  5. Joana6 de març del 2011, a les 9:06

    Em recorda el microconte de calders, el del taló de boira que mai va acceptar!!!

    Bon diumenge Helena!!!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)