dissabte, 12 de març del 2011



MAGRITTE, René Els amants

Tal i com hauria de ser l'amor: cec, en el qual la bellesa interior comptés més que la visible. L'arquitectura racional del primer pla contrasta amb la turbulència romàntica del fons, que es fa més fosca com més amunt. De la mateixa manera, els dos personatges van vestits de manera convencional, excepte amb el mocador que els tapa la cara. El contrast entre el visible i l'invisible.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

6 comentaris:

  1. Joana12 de març del 2011, a les 12:09

    Entre els amants, la boiina que s'esten al seu voltant, impedeix que puguen tenir un coneiement real de la persona estimada i aquest fet aconsegueix una idealització total que aconsegueix recrear una ambient apassionat on inventar una història novel·lada del seu amor, que desapareix en el moment les màscares cauen al terra i es descobreix la vertadera identitat dels amants.

    Que ho passes bé!!! A gaudir del viatge i a viure la vida, que són quatre dies!!!

    ResponElimina
  2. Anònim12 de març del 2011, a les 14:31

    Sempre interessant Magritte, no veiem ni ens veuen, no si som bells o lletjos, sinó la mirada. Amb una mirada n'hi ha prou per descobrir la impostura

    bon cap de setmana, Bonals

    ResponElimina
  3. Jordi Dorca12 de març del 2011, a les 16:42

    Admet moltes interptretacions. Però em quedaré amb les vostres. Salut tingueu.

    ResponElimina
  4. GEMMA13 de març del 2011, a les 12:23

    Sempre m'ha captvitat la màgia d'aquesta obra de Magritte. Gràcies per fer-me reviure un plec de sensacions..

    Bon dia de diumenge, avui solejat, preciós i enèrgic.

    ResponElimina
  5. Coralet20 de març del 2011, a les 20:34

    m'ha fet pensar, aquest quadre. ja el coneixia, però mira, no l'havia "vist" mai.
    Jo faig una altra lectura: realment, es veuen, els enamorats? Vull dir, que algunes vegades la gent que s'estima -o això diu- no arriba a vore's. l'altre com a diferent i no com a un apèndix. com algú idealitzat (per tant, l'ideal com que forma part de tu, no deixes de ser tu) o com algú que ha de respondre com tu esperes (que és el amteix que l'ideal). no sé, no és l'invisible el que em transmet aquest quadre. sinó la dificultat per vore a l'altre com és, i més, si estàs enamorat.

    ResponElimina
  6. Helena Bonals20 de març del 2011, a les 20:38

    Estic d'acord amb tu, Coralet, però quan veus l'altre com tu vols et quedes amb una altra superfície, no amb l'interior.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)