PLOSSU, Bernard
Mentre som en moviment podem guanyar, deia Katherine Hepburn. La superació és una meta mòbil, la llum que veiem a l'horitzó ens empeny endavant, enmig de la boira. És una imatge molt emotiva, captivadora en tot el sentit de la paraula.
A mi em dona sensació de pelegrinatge, de fer camí amb un destí cert.
ResponEliminaEndavant, sempre!
ResponEliminaMalgrat els vents huracanats.
Bon cap de setmana, Heleneta...
Ho entenc també tal com ho suggereix Gemma: en un sentit cívic.
ResponEliminaI molt regulat, potser. La carretera diu per on hem d'anar. Marca el camí.
ResponEliminaI avui ja he dit prou disbarats. Bona nit.
ResponEliminaCert, Helena, només mirant-la se'm posa cara de velocitat. Ara, la superació no està sols en el moviment, jo m'he superat a mi mateix del sofà estant
ResponEliminabon cap de setmana, Bonals
Dels tres "disbarats" em quedo amb el teu segon comentari, Jordi. No ho havia pensat pas. Jo crec que al capdavall som com un burro darrere la pastanaga, i això no és idea meva!
ResponEliminaGregori: encara que no et belluguis, has de tenir el pensament en moviment, o com a mínim ensonyat: mig despert mig adormit, mig racional, mig intuïtiu, com venia a dir Cèsar August Jordana.
Bona nit i bon cap de setmana a tots!
Un cami sense retotn, diria jo.
ResponEliminaIris: "tots els matins del món són un camí sense retorn" que deia la pel·lícula. M'hi has fet pensar.
ResponEliminaGràcies per esta imatge, m'encanta.
ResponEliminaÉs important no perdre la imatge de la frase. Saber que mentre faig camí puc estar segur què arribaré a algun lloc. Esperançador!
ResponElimina