dijous, 10 de març del 2011



VICENTE, Fernando, El novio de provincias, 2002

El final feliç de les pel·lícules i els llibres, com a excusa per parlar d'una altra cosa. Allò que carrega contra la bellesa de les roses, amb la duresa del negre. És molt realista, aquesta imatge.

6 comentaris:

  1. La imatge és del tot suggestiva. El contingut del llibre no ho sé.
    A partir de la imatge, imaginem-nos el text desconegut.

    ResponElimina
  2. Jo també penso que és una imatge molt suggerent.
    Que tinguis molt bon cap de setmana, Helena!

    ResponElimina
  3. Jo hi veig un final final. Duríssim, potser.

    ResponElimina
  4. Jo la trobo genial, aquesta imatge, en definitiva.

    ResponElimina
  5. Sense saber-ne res del film, per la imatge, ja ens podem fer una idea del tipus d'història que s'amaga al darrera i del desenllaç, que com diu Jordi, sembla ser duríssim, com la mateixa vida.

    Bon capde a tothom!!!

    ResponElimina
  6. S'intueix un final trist... però aquest podria portar a l'inici d'un moment feliç.

    Bon cap de setmana, si és bellament ballable millor!

    ResponElimina