diumenge, 6 de març del 2011



LIST, Herbert, Amo i gos, Portofino 1936

Amb les cames és com som més a prop de ser animals. Al mateix temps, el gos mira cap amunt, cosa que l'humanitza: deia Ciceró que els homes podem fer servir les potes de davant per mirar el cel, cosa que generalment no pot fer un gos, que es veu obligat a mirar el terra o endavant quan camina amb les quatre potes.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

8 comentaris:

  1. Jordi Dorca6 de març del 2011, a les 12:22

    Una bona platja, Helena. Amb la reflexió del ca i el jaç humanitzat.

    ResponElimina
  2. zel6 de març del 2011, a les 18:16

    I una foto preciosa, també!

    ResponElimina
  3. Olga Xirinacs6 de març del 2011, a les 18:20

    Tant d'esforç per alçar-se fa que deixem de percebre la realitat immediata.

    ResponElimina
  4. Helena Bonals6 de març del 2011, a les 19:30

    Jordi: ja n'havíem parlat en el teu bloc de la platja, oi?

    zel: que les fotografies que penjo són precioses, crec que no es pot posar en dubte!

    Olga: visca oblidar la realitat immediata, quan és la que és. Com en "El desig de ser indi" de Kafka, en el fons del fons jo no vull tocar pràcticament de peus a terra, si és que pot ser.

    ResponElimina
  5. Jordi Dorca7 de març del 2011, a les 14:59

    Licantropia?

    ResponElimina
  6. Helena Bonals7 de març del 2011, a les 15:47

    Millor, misantropia! :D

    ResponElimina
  7. Joana8 de març del 2011, a les 13:59

    No havia vist aquest post fins ara. la foto m'agrada molt, mostra una mica la part humana i animal de l'ésser i al revés.
    Em sap greu haver provocat un conflicte al següent post, no era la meua intenció, em coneixes molt bé!
    B7s i disculpa
    Joana

    ResponElimina
  8. Helena Bonals8 de març del 2011, a les 14:17

    Joana: gràcies pel comentari. No passa res, som humans com en aquesta fotografia.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)