dilluns, 28 de març del 2011



COMADIRA, Narcís

Com a poeta, Comadira m'embadaleix. Com a pintor, també. Aquesta és la possible imatge de la vida i l'art, de l'empatia (la perspectiva dels troncs) i l'abstracció (el blanc i negre). Hi ha horitzó mentre hi ha vida, hi ha vida mentre tenim horitzó, el nostre pa de cada dia, que per alguns és més que pa.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

3 comentaris:

  1. Baraula28 de març del 2011, a les 22:56

    Pa amb formatge, que diria en Casasses, tot parlant de la vida.
    Per cert, no sabia que en Comadira pintàs. Gràcies per per descobrir-m'ho i per les paraules.

    ResponElimina
  2. Jordi Dorca30 de març del 2011, a les 18:29

    Veig que no em va quedar gravat el meu comentari d'ahir.
    Si no ho recordo malament, el relacionava (contraposant-lo) amb el desert de l'altre dia.

    ResponElimina
  3. Helena Bonals30 de març del 2011, a les 22:38

    Baraula: bo, el Casasses. També pinta molt bé, Comadira.

    Jordi: hi ha una pintura de Klimt que ve a ser el mateix que aquesta pintura de Comadira, algun dia la penjaré. Molt bona la relació amb l'altra entrada, quines jugades fa la informàtica!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)