dijous, 30 de desembre del 2010



TAMPANELLI, Diego, dins l'exposició Estado de fuga, Fundació Arranz-Bravo de L'Hospitalet

Diuen que tot és inventat. Però aquesta imatge és nou sobre vell, d'una manera que em sembla genial per la seva senzillesa. La forma de les coses sempre pot afegir alguna cosa nova a les velles idees.

dimecres, 29 de desembre del 2010



BROSSA, Joan, Crucigrama petjada, 1989

"Darrere les paraules només et tinc a tu", diu el poema més famós de Margarit, Dona de primavera. Darrere del crucigrama que ve a ser un poema, del misteri que l'envolta, hi ha la identitat del seu autor, així com la idea que transmet al lector si aquest és prou pacient per saber-la escoltar. En aquest cas en la forma d'un poema visual.

dilluns, 27 de desembre del 2010



BALAGUER, Francesc Via Condotti (Roma, Itàlia), desembre 2010 dins del bloc BALAPHOTO

Per a mi les pilastres en primer terme serien l'art, per metonímia, i el bullici del fons, imatge de la vida. Apart d'això, aquest contrast entre allò desenfocat i allò ple de detall em sembla molt estètic.

diumenge, 26 de desembre del 2010



GARCÍA, Dora, Una buena pregunta debe evitar a toda costa una respuesta, dins Frases de oro, 2009

He après que un crític ha de respondre a les preguntes, els llocs buits que genera el text. Un intèrpret d'art també ha de respondre al voltant d'allò que amaga l'obra, si pot ser sense treure-li misteri, sense fer-ho amb massa claredat. La millor conclusió és que no es pot arribar a cap conclusió, a vegades. Com més ambigu, com més borrós, més real és el significat d'una obra, moltes vegades.

divendres, 24 de desembre del 2010



SARMENTO, Juliao A secret to tell

Una obra d'art, com un poema, si és ben fet, sempre té alguna cosa a dir, un secret que a vegades és com un missatge en una ampolla. Una idea que va dirigida a l'autor mateix tant com a l'observador. Això és il·lustrat amb una planta d'un edifici que encabeix alhora que deixa sortir per finestres i portes el seu interior. El text de dalt subratllat en part i guixat en algun tros recorda aquesta idea d'amagar i mostrar alhora.

dilluns, 20 de desembre del 2010



MENCHERO, Meritxell de l'Escola d'art i disseny Serra i Abella

La primera, la més elevada de les lletres de l'abecedari, en tots els colors, en totes les formes: sans serif, pal sec, i romana alhora; amb forma angular o corba. La felicitat de tenir-ho tot alhora.

diumenge, 19 de desembre del 2010



ALMEIDA, Helena, Desenho Habitado, 1975

Tal i com indiquen moltes obres escrites, entre elles el títol del bloc El teler del record , l'escriptura és com un teixit, relacionat amb la paraula "text". Quan es comença a escriure o dibuixar, és com si deixessim anar un fil. Tot és començar, en aquesta vida.

dijous, 16 de desembre del 2010



JOVÉ, Sílvia dins l'exposició En curs, de l'Escola d'Art i Superior de disseny Serra i Abella

Generalment és admès (ho dic amb l'estil Jane Austen), que "Menys és més" i que "Més és a dalt, menys és a baix". Aquestes dues màximes es veuen reflectides en aquesta obra. La X de sota (negativa) es capgira tot esdevenint el signe + de dalt (positiu). Justament aquest disseny diu el màxim amb el mínim, i transforma la realitat per millorar-la.

dimecres, 15 de desembre del 2010



MONTELEONE, David, Sant Petersburgo, 2004

La parella com el que et protegeix davant de possibles dificultats a la vida. A vegades no és res més que això, compenetració i prou, moltes vegades no hi ha autèntic amor però funciona.

dimarts, 14 de desembre del 2010



GONZÁLEZ, Àlex

En aquest quadre que tenim a casa, sempre m'ha semblat de veure-hi el contrast, la combinació entre la raó, el rectangle més abstracte de dalt de la pintura, i la intuïció, els sentits que evolucionen, en forma de cercles imperfectes, a baix. O el que és el mateix, el contrast entre la deducció, de dalt a baix, i la inducció, de baix a dalt. No es tracta d'un quadre bell i prou, té molt de sentit.

diumenge, 12 de desembre del 2010



GARCÍA ALIX, Alberto Inés Sastre, 1988, dins Fundació Foto Colectània

Darrere l'empatia d'agafar-se a les mans de la teva parella adolescent es mostra la duresa de la vida simbolitzada per una paret de ciment, que robarà la bellesa de la noia, en el sentit que ho diu la pel·lícula Bellesa robada. La mirada d'ella és d'orgull, malgrat tot.

divendres, 10 de desembre del 2010



MINUJÍN, Marta Partenó de llibres, Buenos Aires, 1983 dins la revista Arte Contexto

Ara que alguns voldrien que els llibres tradicionals desapareguessin, és bo que algú equipari la importància del Partenó amb la dels llibres de sempre. El Partenó és ordenat, clàssic, i alhora, gràcies al pas del temps, és un element molt romàntic. Els llibres també són bellesa per si sols, i són destinats a perdurar. A mi em fa feliç de descansar la vista en les estanteries de casa, cosa que no podré fer mai amb els e-books.

dijous, 9 de desembre del 2010



Creando Estudio Gráfico Creando, 2002 per a Creando Estudio Gráfico S.L., dins Marcas y Trademarks, GG 2003

Hi ha qui no suporta les invencions i transmutacions que fan els dissenyadors amb la tipografia. Però en aquest cas em semblen justificades. Quan hom crea sempre se sol trobar amb allò racional per un cantó, i allò invisible, en el subconscient, per l'altre. La creació sempre és incompleta, imperfecta, per altra banda. Tot això m'ho suggereix aquesta imatge senzilla i efectiva.

dilluns, 6 de desembre del 2010



MISERACHS, Xavier, Salvador Dalí 1958 dins Fundació Foto Colectània

Entre la lucidesa, la figuració, i el surrealisme, la imaginació: és el que simbolitzaria aquesta imatge, un resum exacte del que és l'obra d'aquest autor. Un ull que hi veu i un ull tapat per un element amb molt de lirisme. El dolby stereo dels ulls.

dissabte, 4 de desembre del 2010



LEMOS, Fernando, Llum obstinada, dins la col·lecció Fundació Foto Colectanea

L'optimisme contingut d'aquesta fotografia m'agrada molt. Per fosca que sigui l'habitació on vius, si a fora toca el sol, la llum maldarà per entrar per totes les escletxes.

divendres, 3 de desembre del 2010



KLIMT, Gustav, Camp de roselles

No sé per què sempre m'ha agradat tant aquest autor. Potser perquè les seves pintures són sempre plenes de natura, de flors, de vegetació, però en un sol pla, en abstracte, sense pràcticament perspectiva, ni profunditat. Aquesta síntesi és molt atractiva, són quadres sempre bellíssims, on s'entremesclen tots els elements.

dijous, 2 de desembre del 2010



BALLEN, Roger Day dreamer, USA, 1977, dins la revista EXIT de l'últim trimestre de l'any

El nen es recolza al banc del revés, símbol de l'anar contracorrent. És un "daydreamer", un somniador de dia, perquè els somnis s'acostumen a viure de nit, però també en les ombres i els seus contrastos, com és el cas d'aquesta fotografia.

dimarts, 30 de novembre del 2010



FOX, Anna, Felix, La coudrais, 2000 dins la revista EXIT

La millor vista és la del cel, sigui de dia, sigui de nit. Més bella que les flors més belles. Imatge primaveral, com la d'un nen de deu anys, gairebé adolescent, o com a mínim "teenager". Entre l'inici de la vida i la maduresa, entre la terra i el cel.

dilluns, 29 de novembre del 2010



RICHARDSON, Clare Untitled XXXVII, Harlemville series, 2000 Dins la revista EXIT, últim trimestre del 2010

El mite de Narcís. O bé com l'ànima, que seria situada en el cap, sobresurt sempre una mica més que el cos, només una mica més. O bé com la mateixa fotografia és un reflex de la realitat que no és real, però que val per mil realitats molt sovint.

divendres, 26 de novembre del 2010



BERENGO GARDIN, Gianni Toscana, 1965

A vegades dubto que compartir la vida amb algú, algú amb qui recolzar-se, sigui suficient. Però fer camí amb algú d'igual a igual, entre les corves del paisatge de la Toscana, ha de ser una delícia. Diuen que és el millor paisatge del món, igual com aquesta fotografia és un clàssic.

dimarts, 23 de novembre del 2010



Meme 1: Origen del nom del teu bloc dins Dcapelca.Bloc, http://dcapelca.ebre.cat

D'allò bell, d'allò sublim ve de quan feia una assignatura d'Història de l'Art, i llegíem el que en deia Kant a la Critica de la raó pura d'allò sublim, genial, i d'allò bell, propi del talent. De la diferència entre nit i dia. També vull comunicar que m'agrada més l'art proper al romàntic que no pas el realista.

dilluns, 22 de novembre del 2010



VILARIÑO, Manuel, "Vuelo inmóvil" dins De imágenes. Libros y lecturas

Allò immaterial de la lectura és com una petita flama, com una papallona, fugissera i volàtil. Però que il·lumina, pàgina rere pàgina, encara que no siguis creient. Una llum immortalitzada en aquesta imatge, allò que fixa l'instant, el vol immòbil.

diumenge, 21 de novembre del 2010



VICENTE, Fernando, dins Literatura ilustrada

Personalment penso que llegir és el plaer més gran del món, encara que de vegades només per un instant. A la imatge el llibre obert fa feliç la noia que el llegeix. L'empatia que genera el llibre es resumeix amb unes corves clàssiques, cal·ligràfiques, sintètiques (no són lletres però hi són relacionades), que s'eleven com fum, com si d'un plat de cuina es tractés, i és que els libres també es consumeixen.

dissabte, 20 de novembre del 2010



SANTALLA, José Luís "Sense títol", Serie fugas dins De imágenes. Libros y lecturas

Amb els llibres sempre podràs volar, com un nen, com una bruixa: amb la imaginació. L'obra o el poema volen tant que només en quedarà, de la idea artística, alguns indicis en l'exterior de l'obra, com ho serien el llibre, el jersei, els pantalons i les botes, així com l'escombra. Aquesta fotografia em sembla excepcionalment bona.

divendres, 19 de novembre del 2010



VICENTE, Fernando, dins Literatura ilustrada

Les cobertes de llibres, una finestra oberta a l'obra, sempre haurien de ser una obra d'art, de disseny gràfic. Cada coberta que no diu res és una oportunitat perduda. En tot cas contemplar un exemplar de llibre és com contemplar la bellesa d'una escultura, per metonímia. Ve a ser com fixar-se en una estanteria plena de llibres, això sempre descansa la vista, i genera empatia.

dijous, 18 de novembre del 2010



LIAÑO, Rafael "De libros y otras semillas"

Un llibre que ens fa vibrar és com una llavor per la nostra vida o pel mateix art, inspira tard o d'hora. És una llavor amb la nostra senyal, senyal que ens ha ferit, metafòricament, per sempre més. Has accedit a un món al qual difícilment renunciaràs, que diu Margarit.

dimecres, 17 de novembre del 2010



LATOVA, José, "Sense títol" Dins De imágenes. Libros y lecturas

Un magatzem d'una biblioteca, ordenadíssim, però amb algun llibre lleugerament fora de lloc. Els usuaris de la biblioteca asseguts en línia, però amb algun lloc buit, amb una certa calidesa proporcionada pel lleuger desordre. Llibres i persones, en definitiva, contrastats i igualats alhora, pel que tenen d'humà.

dimarts, 16 de novembre del 2010



Solitud, imatge presa en el Camí de Santiago

Deliciosa fotografia plena de casualitats, de coses que s'escauen. El camí amb uns pals d'electricitat paral·lels, que alhora sembla que tinguin relació amb una obertura dels núvols foscos del cel. L'elecricitat metafòrica que fem els homes, la de l'art, fa un forat a la foscor. La "solitud" del títol seria la d'aquesta clivella de llum.

dilluns, 15 de novembre del 2010



CERDANS COSTA, Ferran Des de Cal Custodi

Entre la muntanya i el pont sobre el riu, les cases de vida rural, entre allò immens i allò delicat com un pont. Símbol de per on va la vida, o bé on hauria d'anar.

diumenge, 14 de novembre del 2010



MAGRITTE, René

La idea artística és un element amb un equilibri tan fràgil com un got ple d'aigua sobre un paraigües. El paraigües del poema o del quadre ha de provar de retenir per un instant el contingut del vas, que acabarà caient, esvanint-se com vapor d'aigua efímer. Que en el quadre d'aquesta imatge el got s'aguanti és senyal de com només l'art pot arribar a certs límits, que no la vida.

divendres, 12 de novembre del 2010



BROSSA, Joan

La poesia és una cosa que alguna vegada es troba en un poema, deia Machado. No n'hi ha prou amb llegir, cal entendre, encendre l'electrictat, la poesia, en la bombeta apagada que és el poema.

dijous, 11 de novembre del 2010



GOROSPE, Jaime, "Doce caras" dins De imágenes. Libros y lecturas.

Cares de nens, de nadons, de dones, d'homes calbs, amb sorpresa, amb alegria, amb por, etc.: una demostració que amb la tipografia, amb les lletres, amb les paraules, i amb la literatura, es pot expressar gairebé tot, tot el que cap al món.

dimecres, 10 de novembre del 2010



HUETE, Sara "El peso de las palabras", 2002. Dins De imágenes. Libros y lecturas

De la lleugeresa i de la feixuguesa, tot alhora. Les paraules d'un diccionari tenen un pes que té un equilibri fràgil, són delicades com ho és la literatura que es fa amb elles. Al mateix temps són espontànies i artificials, senzilles i difícils de fer servir, immaterials i profundes.

dimarts, 9 de novembre del 2010



GUERRA, Jorge, Lisboa, 1936. Dins la Fundació Foto Col·lectània

Els caps i els barrets d'aquesta imatge són borrosos com ho és l'horitzó: allò que resideix en el cap, allò més elevat, sempre és misteriós com ho és aquesta fotografia. És allò més inaferrable, com el mar.

dilluns, 8 de novembre del 2010



GONZÁLEZ DE LA CALLE, Juan Ángel, Tiempo libro, oli sobre fotografia en blanc i negre, dins De imágenes. Libros y lecturas.

Com un quadre amb clarobscur del Barroc, la imatge mostra una escena fosca en la qual només reben llum els llibres i el lector: només els llibres poden proveir llum, la llibertat del joc de paraules del títol, del temps lliure, només els llibres i l'art ens poden fer fugir de la caverna. La meva fe en aquest sentit és total.

diumenge, 7 de novembre del 2010



MAGRITTE, René Clau als camps

L'art és una finestra oberta, però encara que vulguem que reflecteixi la realitat, segueix sent art. I encara que sigui art, és real alhora. El marc de la pintura coincideix amb la idea de la finestra. El vidre trencat podria ser real si no continués reflectint els camps, el detall més important que tenim que es tracta d'una pintura. Una pintura que, com la poesia, perllonga la nostra existència una mica, fins i tot quan ja hem topat amb el vidre de la vida i aquest s'ha trencat.

dimecres, 3 de novembre del 2010



VAN GOGH, Habitació a Arles

El que sempre m'ha fascinat d'aquest quadre és la manera com la perspectiva, les formes són distorsionades, com si fos fet per un nen petit. És el retorn al primitivisme de finals del segle XIX i principis del XX. És quan allò imperfecte, defectuós, encara té més gràcia.

dimarts, 2 de novembre del 2010



LARRIMBE, Iñaki, Sense títol, 2003, dins De imágenes. Libros y lecturas

"Les persones són més importants que els llibres", deia Forster. Però, a les rates de biblioteca, moltes vegades els agraden més els llibres que les persones. En tot cas el millor seria l'equilibri que suggereix aquesta fotografia. En ella home i dona es busquen i no s'acaben de trobar, entre les pàgines que, precisament, com a literatura, en el fons no volen fer res més que acostar-los, encara que no sigui físicament.

dilluns, 1 de novembre del 2010



CASADEMONT, Josep Maria, S/T anys 50, dins la Col·lecció de la Fundació Foto Colectània

La figura femenina, en blanc, contrasta amb la porta fosca, allò recte contra allò ple de curves. Seria el Modernisme contra l'arquitectura moderna.

diumenge, 31 d’octubre del 2010



CASTELLÓ-LÓPEZ, Gérard, Lisboa 1957, dins la col·lecció de la Fundació Foto Colectània

El personatge mira amb curiositat. Nosaltres, a través del fotògraf, ens el mirem a ell. La fotografia, l'art, és una finestra al món el qual moltes vegades no sap que, sense afegir-hi res, l'estem veient, com quan interpretem.

dissabte, 30 d’octubre del 2010



MAIOLINO, Anna Maria. Exposició a la Fundació Antoni Tàpies

Equilibri sobre equilibri. Una imatge bellíssima, d'una esfera que s'aguanta per un moment en el terme mig entre dos batents. Allò tan difícil de trobar en art i vida, alhora que el mateix equilibri entre ficció i realitat, o entre tantes dicotomies. Una porta oberta a la llum també.

divendres, 29 d’octubre del 2010



Logotip de L'actual

L'últim disseny de L'actual és molt millor que l'anterior. Les dues A inclinades em suggereixen dos ulls, perquè es tracta de les visions personals dels seus articulistes. A més de funcionar, és un logotip molt estètic.

dijous, 28 d’octubre del 2010



MONET, Nenúfars

Sempre he passat superficialment per les imatges de nenúfars de Monet, apreciant-ne tansols la bellesa. Avui se m'acudeix que els nenúfars són una planta entre aquàtica i terrestre, són mig profundes mig superficials. Un equilibri semblant als ponts que també pintava Monet, i que tindria a veure amb l'impressionisme: pintura mig abstracta, mig figurativa.

dimecres, 27 d’octubre del 2010



BOUBAT, Édouard Remi escolta el mar

Que un cargol buit recorda el mar, és una cosa més aviat falsa, diuen que sentim el nostre propi remor. Però també és simbòlica: el suposat ressò del mar seria com el retorn del passat, una cosa molt petita que en recorda una de molt gran, el mar. I aquesta imatge, pel fet que hi surt un nen, redunda en aquest retorn, només si som com nens podrem tornar al passat.

dilluns, 25 d’octubre del 2010



GÓMEZ, Paco Tranvía en el pase de Extremadura dins de l'exposició a la Fundació Foto Colectània fins al 29/01/11

La natura, en un arbre, igual com l'individu contra la societat, contra el progrés del tramvia, la ciutat del fons. Un descampat símbol de la llibertat, la del qui és contra les convencions. Un estil de fotografia que té alguna cosa de kafkiana.

diumenge, 24 d’octubre del 2010



GALÁN SERRANO, Julia

Aquesta imatge no és precisament estètica. La bellesa és en el que diu. La cara, l'espill de l'ànima, és feta de fulles de verdura perquè és en contrast amb el reste del cos, que seria la carn. És com si allò espiritual fos vegetarià, metafòricament. Però en el fons cos i cervell són al capdavall el mateix, són fets de la mateixa matèria.

dissabte, 23 d’octubre del 2010



PICASSO, Els tres músics

La música és l'art més abstracte, apart del més difícil i sublim. Per això aquests tres músics són tan abstractes en la forma, tot i que s'hi endevinin les figures bohèmies dels protagonistes. A més, els colors són molt contrastats, i el contrast fa abstracció. El gos del fons s'assembla al tipus de dibuix d'un conte per a nens actual, o a un Cobi dels Jocs Olímpics. És una obra que sempre m'ha encisat.

divendres, 22 d’octubre del 2010



MUNCH, Edgar En el pont

El pont de la vida, del naixement a la mort. Primer una noia de blanc, innocent, després una de vermell, que coneix la passió, i finalment una de verd, aburgesada. Vet aquí com s'acostuma a interpretar aquest quadre, com sol ser la vida d'una dona. L'experiència de la vida no fa més que constatar aquesta idea. Munch era molt amarg en els seus quadres, però lúcid, segurament pel seu transtorn bipolar.

dijous, 21 d’octubre del 2010



IZOSAKI, Arata, entrada de Caixa Fòrum

De la mateixa manera com en l'edifici de Caixa Fòrum hi ha un contrast entre l'antic i el nou, entre la fàbrica i l'art, també hi ha un contrast entre les branques d'aquest arbre de ferro i el vidre, que ve a ser una abstracció de les fulles. Allò immaterial, transparent, i allò que arrela en l'aire, el tronc i les branques. Com passa amb el mar, la superfície llisa amaga molta profunditat.

dimecres, 20 d’octubre del 2010



VAN GOGH, Vincent La migdiada

El migdia és el punt mig entre l'alba i la posta, de la mateixa manera que un home i una dona es complementen. Van Gogh té molts quadres on s'hi confon el dia i la nit, no saps ben bé on es troba el cel ambivalent, com a L'església.