dimecres, 29 de desembre de 2010



BROSSA, Joan, Crucigrama petjada, 1989

"Darrere les paraules només et tinc a tu", diu el poema més famós de Margarit, Dona de primavera. Darrere del crucigrama que ve a ser un poema, del misteri que l'envolta, hi ha la identitat del seu autor, així com la idea que transmet al lector si aquest és prou pacient per saber-la escoltar. En aquest cas en la forma d'un poema visual.

3 comentaris:

  1. També hi veig xarxa, xarxa espessa, com la que generen els mots en l'espai on viuen, en relativa llibertat.
    Bon vespre, Helena.

    ResponElimina
  2. Doncs jo veig un misteriós enigma que sols podrem resoldre amb els mots, perquè els mots són l'eina principal per a poder desxifrar qualsevol situació.
    Aquest poema visual podria ser un cant a la paraula, una cridada d'atenció per a fer-nos entendre el seu valor, la seua importància. Segurament si les paraules estigueren posades al lloc corresponent de l'encreuat, la petjada vermella estaria resolta, no hi hauria enigma. Sense elles, ens hem d'escalfar la testa i per molt que indaguem, mai ho veurem tan clar com si poguerem llegir les paraules.
    Bé pare ja, que me'n vaig per les rames.
    Molt interessants les vostres interpretacions. Com sempre tenim tantes lectures del poema com lector s'hi veuen implicats!

    Un plaer compartir!!!

    ResponElimina
  3. Jordi: la relativa llibertat d'un crucigrama, que a la llarga només admet una solució. Sí que és com una xarxa, com un teixit.

    Iris: tot el que dius és molt interessant. Els mots, el llenguatge, són el que ens permet d'entendre, i sí que són molt importants. Si el crucigrama ja fos resolt evidentment que no hi hauria enigma, ni poesia.

    ResponElimina