MINUJÍN, Marta Partenó de llibres, Buenos Aires, 1983 dins la revista Arte Contexto
Ara que alguns voldrien que els llibres tradicionals desapareguessin, és bo que algú equipari la importància del Partenó amb la dels llibres de sempre. El Partenó és ordenat, clàssic, i alhora, gràcies al pas del temps, és un element molt romàntic. Els llibres també són bellesa per si sols, i són destinats a perdurar. A mi em fa feliç de descansar la vista en les estanteries de casa, cosa que no podré fer mai amb els e-books.
És impressionant aquesta imatge del Partenó de llibres, semblen tan fràgils, no els pot tocar la humitat, ni el sol, ni la pols. Però estava pensant que malgrat això podem llegir papirs egipcis i delicats pergamins medievals, i al fons dels calaixos de velles biblioteques, els estudiosos encara descobreixen fulls de llibres desapareguts. Els e-books amb la seva memòria de milers de llibres no em semblen gaire garantia de permanència. Hi ha milions de documents gravats en cintes magnètiques i altres sistemes antiquats que s’han de posar al dia, però a quina tecnologia, que pugui durar una mica?
ResponEliminaPerdó per la parrafada, però m’agraden molt monuments com el Partenó o les piràmides que han sobreviscut a tant, i crec que ara vivim en l'època del “usar y tirar”.
"usar y tirar", molt bo! L'analogia entre els llibres i el Partenó és molt brillant, dóna per molts comentaris.
ResponElimina