diumenge, 12 de desembre de 2010



GARCÍA ALIX, Alberto Inés Sastre, 1988, dins Fundació Foto Colectània

Darrere l'empatia d'agafar-se a les mans de la teva parella adolescent es mostra la duresa de la vida simbolitzada per una paret de ciment, que robarà la bellesa de la noia, en el sentit que ho diu la pel·lícula Bellesa robada. La mirada d'ella és d'orgull, malgrat tot.

6 comentaris:

  1. A les mirades en temps durs, sempre hi ha més determinació que a les que es fan des de l'ambigüitat dels dies d'or.

    ResponElimina
  2. És veritat, Olga, i l'adolescència sol ser un temps dur. Les persones, les idees, es forgen en la duresa de la vida.

    ResponElimina
  3. Crec que la mirada d'orgull és més per la determinació del pas de compartir el robatori de la Bellesa Robada: Pel·lícula que em va agradar molt i em va descobrir a la Liv Tyler. I una gran actuació de Jeremy Irons.

    ResponElimina
  4. Trobo que és una fotografia amb molta força. La mirada de la noia em transmet una certa resignació que vol amagar amb aquest punt d'orgull que comentes... M'agrada molt, miraré de trobar la pel.licula. Gràcies

    ResponElimina
  5. M'agrada la fotografia, no la coneixia.
    I és que quant pot arribar a transmetre una mil.lèssima de segon congelada!

    Força, orgull, bellesa, i també m'inspira un imposat gest de despedida... un tàcit Adéu que conduirà a inaugurar un possible i esperançador Hola.

    ResponElimina