dijous, 9 de febrer de 2012

Tàpies



TÀPIES, Antoni. Butaca per al 234 Joc literari

Més és amunt, menys és avall,
ho diu la butaca antiga
amb pintades noves.

28 comentaris:

  1. L'autor ha suprimit aquest comentari.

    ResponSuprimeix
  2. La fletxa podria interpretar-se com una invitació a seure i reflexionar, reposar és positiu.

    A mi l'obra d'en Tàpies no em deixa indiferent, em provoca una mirada reflexiva i d'atenció, missatge d'inconformisme i rebeldia, les seves acostumades pinzellades negres tenen una força que no em deixa indiferent, provoquen alerta. Em ve de gust aprofundir sobre l'artista.

    Bon dia Helena!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Reposar assentat en relació a estar dret o estirat, és un terme mig que és el que buscarien el + i la fletxa, el que provo de dir, el que comuniquen les pintades expressives en contrast amb la vella butaca.

      Bon dia, Gemma!

      Suprimeix
  3. Amb aquest text el quadre queda emmarcat per aquesta mirada reflexiva..

    ResponSuprimeix
  4. Tot sigui per seure còmodament i gaudir de la lectura.

    ResponSuprimeix
  5. Una butaca que reposa pel seu propi pes. Que tinguis un bon dia, Helena.

    ResponSuprimeix
  6. Una butaca amb l'olor de la constància. Un petó, Helena!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. La constància de qui observa la butaca, sí, la constància d'allò antic també.

      Suprimeix
  7. Helena,
    Ho sento. Em pensava que t'havia deixat un comentari. I ara veig que no.
    El poema ens agrada molt.
    Caldrà, però, veure que s'hi asseu, en la butaca.
    Un esguard, potser.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Les estàtues en principi no es poden tocar... però jo tenia un professor d'història de l'art que deia que si podíem, les toquéssim!

      Suprimeix
  8. Una utaca que ens convida a l'acció, acció refelexiva, però acció al capdavall. Res no és estàtic a l'obra de Tàpies, el dinamisme sempre s'imposa de manera constant, siga com una mena d'invitació o d'interiorització oberta al diàleg entre l'obra i l'espectador.

    Gràcies, Heena

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. L'acció seria en les pintades, suposo, reflexiva en la mateixa butaca.

      Suprimeix
  9. Tenia curiositat per veure quina imatge escollies d'en Tàpies, sempre m'ha semblat complexe...Aquesta convida a reflexionar, entre el passat i el present.

    Bon cap de setmana!, Helena.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Doncs a mi em sembla molt senzill, Tàpies, un cop l'has entès. Espero que t'hagi agradat la meva aportació.
      Bon cap de setmana!

      Suprimeix
    2. Oitant!, la teva aportació sempre és encertada.

      Suprimeix
  10. La meva columna/ imaginació acaba a la fletxa, el signe + indica on comença el moviment de debò?

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. El signe + és un motiu clàssic en tàpies, que vol ser progressista i nou, crec. Com els filferros de la part de dalt de la Fundació Tàpies.

      Suprimeix
  11. Helena, fa temps que no m'hi passava, ara ho faré més. En fi, coses de la tecnologia.

    No estic segura si m'agrada o no, Tàpies, però sí que hi ha quadres d'ell que m'han copsat.

    Te passe dues webs, a vore si t'agrada o t'inspira alguna coseta ;)

    http://martaortells.tumblr.com/

    http://nusseta.com/

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Coralet, crec que podré fer servir alguna cosa del que m'envies.

      Jo tinc en aquest bloc "subscriure'm per correu electrònic", però saps com s'ha de fer en els altres blocs? Aquest blogger és un desastre.

      Suprimeix
  12. Buff, a qui li ho preguntes. Jo ara estic més o menys enganxada al Twitter.. te'l recomane!!
    coralet

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola guapa!!

      Per a mi la fletxa és un imperatiu: seu aquí!. I el+ m'indica que serà beneficiós. Potser aquestes hores ja estic cansada i necessito descansar.

      Bon vespre.

      Suprimeix