TISCORNIA, Ana. For Instance, 2011, Intervened chair, dins Alejandra Von Hartz Gallery
Mig món se'n riu de l'altre mig. Cada mig món, en el fons, es complementa en l'altre mig, un és una part de l'altre. La paret és el que marca el principi i el final de cada part de la mateixa cadira, paret freda contra la qual destaquen les formes rústiques, nobles i acollidores de les dues parts, tot i que ningú hi pot seure al capdavall, les dues parts són massa limitades, com sol passar a la vida quan te'n vas pels extrems.
Una imatge que trenca esquemes, convida a entrar en contacte amb la física quàntica. És com mirar-se a un mirall, on només som capaços de veure la nostra part incompleta.
ResponEliminaNo sé què és la física quàntica! Però m'agrada la idea del mirall.
EliminaAvanguardisme en la simetria, diria jo
ResponEliminaM'agrada el que dius, Joana. La simetria clàssica amb una presentació experimental.
EliminaPer això el jo es parteix en dues cames i s'uneix en el cap. Perquè ser dos sempre o ser u sempre no és bo.
ResponEliminaNo és bona la mitjania sempre ni els extrems sempre, és veritat.
Elimina