BLANCO, Florencia Lucas (San Miguel del Monte) 2008 dins Alejandra Von Hartz Gallery
El mirall que és un retrat (l'art), reflectit en un altre mirall (la interpretació). Els dos reflecteixen la realitat, encara que només sigui com una fotocòpia, que he llegit alguna vegada, encara que allò reflectit existeix, però no és real, com les ombres de la caverna de Plató. Entre els dos, una cadira per seure i reflexionar en aquest art, i unes flors autèntiques, que contrastarien, possiblement. En aquesta imatge el retrat no és fora de lloc, sembla, no és com l'anterior imatge de la mateixa autora en aquest bloc.
Hi torno a veure doble. O és un triangle?
ResponEliminaSignificant, significat, referent. Podria ser aquest triangle.
EliminaAixò de veure doble, si no beus, no crec que et passi!
Sí, oi?
EliminaI qui és la cadira?
EliminaLa cadira, les connotacions. Apa, filologia pel broc gros!
EliminaRetrats de postures estàtiques, expressions inmòvils, solemnitat enmarcada. Va ser una època, actualment els retrats presenten una expressió més fresca i alegre, quin canvi d'estètica!
ResponEliminaRetrats de postures estàtiques, expressions inmòvils, solemnitat enmarcada. Va ser una època, actualment els retrats presenten una expressió més fresca i alegre, quin canvi d'estètica!
ResponEliminaÉs l'encant d'aquesta imatge, aquests retrats antics.
EliminaLa imatge que retorna el mirall pot ser cruel, si no ens mirem amb ulls generosos.
ResponEliminaEl que veiem no és mai objectiu.
EliminaL'hiperrealisme en el record. L'empremta del temps fins i tot en la llum, desgastada. Emmirallar el record és fer palesa la seva realitat, és com tocar la nostra història passada.
ResponEliminaMolt bo el teu comentari. Però per molt hiperrealista que sigui, sempre és record.
EliminaJo.
ResponEliminaEra a la dreta i a l'esquerra
del meu hemisferi,
era també al centre del caos,
on s'asseuen les síl·labes
per a parlar de mi.
Gran imatge!
Gran imatge i gran comentari-poema! En el centre del caos, les síl·labes, la poesia.
Elimina