dissabte, 4 de febrer de 2012


Joachim&Malik, Negras tormentas, dins Joachim&MalikVerlag

Més enllà de les reixes antiestètiques, del núvol espès, de la congregació de núvols, hi ha d'haver un cel blau i net. De baix cap a dalt, de dins cap a fora sempre busquem el mateix.


6 comentaris:

  1. Llibertat total quan s'obri al cel la claror blanca blava i neta. Ningú no l'empresonarà. Agafar-ne un bocinet ja seria tot un goig

    ResponElimina
  2. Joana: sí, agafar-ne un bocinet, per una escletxa, ja seria tot un goig.

    ResponElimina
  3. La paraula cel, la més blava i consistent. Tens raó.

    ResponElimina
  4. Jordi: la paraula cel, sigui de dia o de nit, en prosa o en vers, és la més blava i consistent.

    Que bé, que passis per aquí!

    ResponElimina
  5. Sóc un pensament a punt de despegar-se de la reixa, em criden ben amunt, per ser fidel i eteri...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més és amunt, menys és avall, diu la metàfora estesa.

      Elimina