La vida com un garbuix de cables o fils vermells, color de la sang, un desordre d'experiències. Només una experiència hi ha que contrasta amb les altres, per la seva capacitat de tallar, de ferir: la fulla d'afaitar. Cal portar-la amb compte perquè no sigui tan feridora. Aquesta vivència podria ser la de l'amor, que trenca sempre, que fa mal i fa feliç alhora.
Embull d'aranyes
ResponEliminaal rònec casal -dorm-hi,
príncep de sang!
Gilette de sang,
ResponEliminaen la fragilitat
rònega vius,
esquinçant el que toques
sense compassió.
Ai, em sembla que m'he tallat.
ResponEliminaAmb la tanka.
Que bo, Jordi! El teu sentit de l'humor em supera!
ResponEliminaAnem recopilant poemes...
Enhorabona, poetes!!!
ResponEliminaB7s
Aquí l'única poetessa consagrada ets tu!
EliminaPOrti'm tiretes
ResponEliminapel devessall d'idees...
Útils? Sisplau!
Espero que cicatritzin aviat!
EliminaPassa-me'n una, Cantireta.
EliminaPassa-me'n una a mi.
EliminaHe tingut un mal dia. Paella, que almenys en farem botifarra, de la sang vessada :(
ResponEliminaHas tingut un mal dia, però l'acabes bé!
EliminaI que la vida no ens afaiti gaire!...
ResponEliminaAixò, que no ens afaitin el poc pèl que ens queda!
EliminaLa vida a vegades s'embolica...
ResponEliminaAllunyem-nos dels tallants!
De la mateixa manera que hi ha literatura que mossega, a vegades cal patir una mica, a la vida. Ara, quan penso en la gilette m'esgarrifo!
Elimina