dimecres, 8 de febrer de 2012

SOLER, Ana dins Alarcón Criado Galería

La vida com un garbuix de cables o fils vermells, color de la sang, un desordre d'experiències. Només una experiència hi ha que contrasta amb les altres, per la seva capacitat de tallar, de ferir: la fulla d'afaitar. Cal portar-la amb compte perquè no sigui tan feridora. Aquesta vivència podria ser la de l'amor, que trenca sempre, que fa mal i fa feliç alhora.

16 comentaris:

  1. Embull d'aranyes
    al rònec casal -dorm-hi,
    príncep de sang!

    ResponElimina
  2. Gilette de sang,
    en la fragilitat
    rònega vius,
    esquinçant el que toques
    sense compassió.

    ResponElimina
  3. Ai, em sembla que m'he tallat.
    Amb la tanka.

    ResponElimina
  4. Que bo, Jordi! El teu sentit de l'humor em supera!
    Anem recopilant poemes...

    ResponElimina
  5. POrti'm tiretes
    pel devessall d'idees...
    Útils? Sisplau!

    ResponElimina
  6. He tingut un mal dia. Paella, que almenys en farem botifarra, de la sang vessada :(

    ResponElimina
  7. Respostes
    1. Això, que no ens afaitin el poc pèl que ens queda!

      Elimina
  8. La vida a vegades s'embolica...
    Allunyem-nos dels tallants!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De la mateixa manera que hi ha literatura que mossega, a vegades cal patir una mica, a la vida. Ara, quan penso en la gilette m'esgarrifo!

      Elimina