MUÑOZ, Rosa. Paisajes del futuro, 2010 dins Alarcón Criado Galería
Dos elements que poden fer referència al sublim: el color negre del fons, i la ciutat vista des d'una alçada important, que és incommesurable com el mar. I a sobre de tot, mai més ben dit: cases, allò que ens lliga més a la terra, apilotonades i flotant com si no tinguessin cap pes. Tot plegat molt eteri, molt artístic, molt propi del futur, posats a somniar: els somnis no pesen.
Que ningú (fins ara) hagi gosat fer cap comentari algun sentit deu tenir...
ResponEliminaPotser sí. Només tinc 6 visualitzacions de pàgina. Tothom em contesta l'anterior, no sé què passa! Això és com quan ningú entra a una botiga, he de millorar el marketing! Gràcies Jordi!
ResponEliminaAquesta imatge deu simbolitzar el gran volum de brossa espacial inservible que flota des dels primers satèl·lits. Ja se'n queixen els experts, que fins i tot embrutem el cel...
ResponEliminaTambé, conm que és de nit, pot simbolitzar la brossa caòtica dels nostres somnis.
No us estranyeu tant, que aquesta obra no és tan difícil d'interpretar.
Olga: hi ha interpretacions que de tan adequades ningú les deu entendre! La teva segona idea m'agrada molt.
ResponEliminaEls meus pensaments, abans de caure, potser esmicolats per la realitat del moment: aquest no serveix, aquest està outdated, a aquest li falten parts...
ResponEliminaEls teus pensaments sempre són productius!
Elimina