dimarts, 15 de desembre de 2015

LAFEBRE, Vicenç Pati blau

Aquesta blavor de Sitges, del mar, sembla que s'encomani a la regadora tan petita en comparació. Una regadora vers, d'aigua continguda, en la qual si no n'hi entra no en surt.

dimarts, 8 de desembre de 2015

Esplendor freda

Convit d'hivern. La casa nevada dins Antaviana

Entre dos porxos,
com entre la tardor
i el primer estiu,
la neu, per la teulada,
comença a omplir-ho tot.

dissabte, 28 de novembre de 2015

GUIU, Ricard Sense tu no sóc res dins Llibres-art-sport

A banda de les cançons o poemes que diuen "sense tu no sóc res", absolutament prescindibles, aquesta imatge suggereix més que això. Sense roba som tots iguals, només amb la personalitat que reflectim tal i com vestim som únics. Això és una idea molt defensada per Kundera, que també el fa únic.

diumenge, 22 de novembre de 2015

SÁNCHEZ, Gervasio 
Jugant amb un paraigua a l'avinguda principal destruïda pels combatsMonròvia (Libèria), maig de 1996
Exposició Antologia al Centre d'Art Tecla Sala de l'Hospitalet fins al 7 de febrer de 2016

Enmig de la destrucció, un noi mig mal vestit sembla que per un instant voli gràcies al paraigua amb el qual és com si el vent se l'endugués. Per un instant s'allibera de la dura realitat.

divendres, 20 de novembre de 2015

Carreteras dins Las Fotos Mas Alucinantes

"L'important c'est la rose", l'important és la planta, diríem parafrassejant Gilbert Bécaud. Per no fer malbé la bellesa única bé podem adaptar les circumstàncies que l'envolten. És la raó que es rendeix davant el sentiment. Quan els que ens van en contra empatitzen amb nosaltres.

dijous, 12 de novembre de 2015

Vellesa dins Poesia Visual d'Àlex Monfort

La vellesa, la decadència que forma part de la nostra vida des que naixem, acompanyada de les mostres de progrés que van més enllà de la nostra aparença decrèpita. Progrés que fa allargar la vida, que continua exactament igual, com deia Sèneca. Un bastó que és fet d'una branca nua, sense ornaments, però bell al costat de l'ortopèdia.

divendres, 6 de novembre de 2015

Antoni, Esperança dins Associació Fotogràfica Jaume Oller
L'amor és sòlid far que difon llum 
enmig de la tempesta i la foscúria:
estel per als navilis sense rumb,
estel d'oculta força, allà a l'altura.

SHAKESPEARE, William, dins el Sonet CXVI
(traducció de Gerard Vergés)

Aquesta imatge és en ella mateixa un far, que la fotografia ha copsat. Un contrast gairebé abstracte és el que hi ha entre la llum del far i el cel casibé negre del tot. L'esperança en la vida a vegades és petita, com la poesia, però sòlida si es basa en l'amor.

dimecres, 4 de novembre de 2015

CALVO GALÁN, Agustín


Darrere les imatges només et tinc a tu. Interpretar una imatge amb paraules és com espiar dintre seu, aprofundir, buscant el seu sentit. Allò que per a qui escriu això és el que més li agrada de fer quan fa poesia.

diumenge, 25 d’octubre de 2015

Camins d'anada i tornada dins Fotofília

Peus que trepitgen la sorra fins l'horitzó, que van i tornen d'ell com el passat i el futur. Com els versos i les seves interpretacions, que sempre multipliquen el sentit original.

diumenge, 11 d’octubre de 2015

GriFOLL dins Poemes de llum

Els peus cap per avall, a dalt de tot de la imatge. Uns peus pudorosos, tapats, junts. Com una metàfora que mostra al mateix temps que amaga, que diu la veritat al mateix temps que menteix, que és transparent al mateix temps que distorsiona.

dimarts, 29 de setembre de 2015

Lineas amarillas dins Las Fotos Mas Alucinantes

El famós terme mig, l'aurea mediocritas, arriba a posteriori, no es pot partir d'entrada d'ell. D'entrada només hi pot haver el sí i el no, impermeables, en línia groga contínua, inatravessable, en l'extrem, sense matisos. Sols és en la lluita que aquest cel tèrbol s'acabarà esvaint.

divendres, 18 de setembre de 2015

JOSEPH La llum al final del túnel
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

La caverna de Plató, la lluna en el cel nocturn, el darrer vers d'un poema dels que et deixen bon regust de boca. Sense el contrast no sabem apreciar el que tenim.

dilluns, 14 de setembre de 2015

TORRES MÁRQUEZ, Antonio Hacia la soledad
dins La sonrisa de Hiperión

Ni els fumadors impedeixen que les terrasses es vagin tancant en arribar el vespre quan comença la tardor. Una solitud de les taules i cadires paral·lela al contenidor d'escombraries, les escorrialles del dia, de l'estiu.

dimarts, 8 de setembre de 2015

HORABAIXA Rere la porta dins Soques ferides

Les males herbes són les úniques que es beneficien de la decadència general. Les males herbes del passat, que provenen de l'inconscient darrere la porta, i es mostren a la llum en la forma de l'art.

dimecres, 26 d’agost de 2015

MIQUEL Als núvols dins Fotofília

Els núvols reflectits en el vidre del cotxe que deixa veure un barret. La forma d'un poema que connota al mateix temps que denota.

diumenge, 23 d’agost de 2015

Eyes dins The Nicest Pictures


No són pas els llavis, sinó els ulls, que es presenten tenyits de vermell, enmig de la pell blanca. Uns ulls esdevinguts sensuals, el que es correspondria amb una mirada plena de lascívia, convertida en art.

dijous, 23 de juliol de 2015

GRIFOLL, Àngel dins GriFOLL museum

Les ales del que seria la imatge d'un àngel, un ocell d'ales blanques, caigudes entre la vegetació del terra. Ja han fet la seva funció, però encara atorguen dignitat a aquesta natura.

dimecres, 22 de juliol de 2015

Aprofundir

GRIFOLL Cargol dins GriFOLL museum

La pujada és forta, vertical, però el cargol de mica en mica ascendeix cap a la matrícula. L'espiral de la closca, metàfora de la pujada de les nostres vides, amb dificultat i de la perifèria al centre, topant amb el nucli que cercàvem, com qui puja unes escales de cargol per arribar al cim d'un campanar.

dimarts, 21 de juliol de 2015

GRIFOLL, Paret dins griFOLL museum

Com una guixada plena de sentiment, coberta de pintura i de noves inscripcions també ratllades, així un poema amaga la seva vida interior, de la qual només en conservem el traç enèrgic visible.

diumenge, 19 de juliol de 2015

NAVARRO, J. Espacios dins
Associació Fotogràfica Jaume Oller

Llençols arrugats, viscuts, separats en dos llits, que no es toquen pas. Matí solitari, fred.

divendres, 17 de juliol de 2015

PLENSA, Jaume Llibre escultura
Llibre de meravelles de Ramon Llull

Més enllà de la coberta d'aquest llibre per si sol ja artístic, l'escultura de metall que el recobreix com la forma d'una obra d'art fa transitives les possibles interpretacions. El contrast entre una tipografia Univers o Helvètica del segle XX, i unes pintures i textos que van de l'XI al XIII.

diumenge, 28 de juny de 2015

LÓPEZ CUENCA, Rogelio
Intervenció a espais públics de la ciutat de Nova york

La poesia al servei de la comunicació, un poema hauria de dir sempre alguna cosa i ser escoltat. Una comunicació que funciona com el llamp de l'electricitat en un telèfon públic. I que continua present com el passat en temps de mòbils.

diumenge, 21 de juny de 2015

CONSOL Ombra dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

L'ombra d'una vela sobre la paret, parlaria de la literatura escrita sobre pedra, d'una projecció amb ànima. Com una metàfora sempre enfosqueix, fa translúcida la comunicació.

diumenge, 14 de juny de 2015

JOBI Bombeta trencada dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

La llum és fràgil. El progrés també, però la bombeta explota per la forma, deixant la interpretació de dins intacta, encara que ja no il·lumini més.

dilluns, 1 de juny de 2015

ANTONI Amb pas ferm dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Progressem tot i les rèmores, vivim tot i els "handicaps". O potser encara més gràcies a ells, les idees van sorgint. Anar a contracorrent ajuda.

dilluns, 18 de maig de 2015

Fotografia de Chema Madoz

La lluna amaga i mostra alhora en el teló de l'art. Un focus que il·lumina com el sol l'escenari abans que comenci una obra mestra com la lluna plena.

dimarts, 14 d’abril de 2015

MIQUEL Capvespre llaurat dins Fotofília

Un llaurat homogeni, com la prosa, però vist a la velocitat instantània d'un vers. El daurat del camp segat ho és en un auster blanc i negre.

diumenge, 12 d’abril de 2015

MIQUEL Llunes de setmana santa dins Fotofília

La lluna ella, tan abstracta, precisa, única. Però amb algunes taques que l'humanitzen, i certes branques superposades que parlen de la terra que se la mira. Una lluna plena, de vida.

dilluns, 6 d’abril de 2015

PALLARÈS, Josep dins Place des Vosges

Un joc de finestres dins la finestra que és una fotografia, com "the play within the play" (l'obra dins de l'obra). Amb una diferència, la deformació dels marcs i la vista de l'interior de la imatge. El que seria una metàfora visual del que és l'art, una cosa que transforma la realitat per millorar-la, per molt irracional que vingui a ser, com aquest cel ennuvolat de fons.

dimecres, 1 d’abril de 2015

Poesia visual d'Albert Aragonès
dins Tens un racó dalt del món


Primer ets tu sol, fort, independent. Després trobes parella i t'enamores. Més tard descobreixes els defectes de l'altre i en fuigs, fins que la relació esdevé un camí sense sortida. El que se'n diu un desengany. Un poema visual duríssim.

dissabte, 28 de març de 2015

GRIFOLL Ser tu dins GriFOLL Museum

Venim de la nit, tornem a la nit. Fem una mica de llum borrosa en el present, millor no córrer gaire. Som com dins una imatge de pel·lícula, allargada, encara que no som pas de ficció. La vida imitant l'art, cercant la seva lucidesa.

dimecres, 25 de març de 2015

Atardecer y mariposa
dins Las fotos mas alucinantes

Estaria bé de conservar en la maduresa d'una posta de sol el color blau delicat d'aquesta papallona. Però, com a El vigilant en el camp de sègol, és molt difícil d'evitar que una persona caigui en l'edat adulta com en un precipici amagat entre el sègol, del qual el vigilant ens voldria haver salvat.

dissabte, 21 de març de 2015

JUANJO Interruptors dins
Associació Fotogràfica Jaume Oller

Interruptors vells, com vell és el passat on et connecta, com el clic d'un botó, un poema de quatre versos coberts de teranyines. Que il·luminen l'estança de la teva memòria quan menys t'ho esperes.

dimecres, 18 de març de 2015

MONFORT, Àlex Escac dins Poesia Visual d'Àlex Monfort

Per metonímia, les paraules contra les imatges. La realitat contra la virtualitat. L'escriptura com a joc on cal fer servir la intel·ligència.

dimarts, 10 de març de 2015

Andrew Uchin Galería gràfica dins Librosfera

Les petites experiències d'èxit a la vida són les que et permeten d'anar endavant. Els llocs buits dins un "totxo" és el que et fa arribar a interpretar-lo. Si ets hipersensible, amb poc en tens prou per enamorar-te, un cop vençuda la coberta del teu propi llibre.

diumenge, 8 de març de 2015

GRIFOLL De la lletra al clatell
dins GriFOLL Museum

Més enllà dels peus, la foscor. Més amunt de les cames, l'invisible artista. El terra és cobert de fulles caigudes que es desfan, el rastre del passat que es projecta en el futur.

dimecres, 4 de març de 2015

MOSSÈN dins Confessionari mental

Els fruits d'aquesta imatge, que semblen cireres d'arboç, tenen una capa protectora amb petites punxes que sembla que les protegeixi contra el cel de fons, un cel gens acollidor. Fa massa núvols perquè el sol il·lumini aquests fruits en tot el seu esplendor, ara només són ombra i feredat.

diumenge, 1 de març de 2015

FREDERIC Dia gris dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Un dia gris, com si una xarxa de boira atrapés els edificis de la ciutat. Les onades apassionades contrasten amb l'arquitectura racional, freda, tibada, i arriben a la sorra sentida com elles.

dimecres, 25 de febrer de 2015

Mujer y la luna dins Un embrujo de fuego

Silueta contra geometria. Cara a cara, de perfil, un astre contemplant la bellesa, que fa ombra a la seva llum. Clarobscur total, en una mena de bes.

dissabte, 21 de febrer de 2015

GriFOLL, Eternament dins Grifoll museum
Una porta que en el passat havia estat. Amb el número ben visible com a únic record del que era, com en la superfície d'una obra un detall la connecta amb l'eternitat.

dimecres, 18 de febrer de 2015

GriFOLL Sis fotos dins Grifoll Museum

El vidre cristal·lí però pràcticament fet miques contra la natura de fons. Aquella relació que deuria anar endavant i s'ha estavellat. Una banda encara hi veu a través del vidre de l'art, l'altra no en vol saber res del conductor.

diumenge, 15 de febrer de 2015

CONSOL, Finestra al mur dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Un mur net que en deixa entreveure un altre de brut, amb graffitis. La màxima senzillesa amb un toc de sofisticació, un horror vacui contingut, entrevist.

diumenge, 8 de febrer de 2015

Sunset dins The Nicest Pictures

El sol que ara cada dia es pon més i més tard, i que la manca de fulles de l'arbre a l'hivern permet d'il·luminar-nos més. Sobre el terra gebrat, l'ombra de l'arbre que s'allarga tant com pot, tant com el sentit amagat d'un poema.

dissabte, 7 de febrer de 2015

Imatge dins Navarro Herrera

Per molt frondós que sigui el bosc, per molt abstracta que sigui una obra, sempre hi haurà algun punt de connexió amb la llum de la raó, alguna pista de per on va.

dimecres, 4 de febrer de 2015

Luna dins Las Fotos Mas alucinantes

Com els decorats d'un teatre, les capes de núvols travessades necessàries per aconseguir la llum de la lluna, que mai ha estat fàcil, ni aferrable, com no ho són les flors anomenades dent de lleó, del primer pla.

diumenge, 1 de febrer de 2015

Árboles dins
  Las Fotos Mas Alucinantes


En la unió-trencament dels contraris-semblants floreix l'arbre, emoció que beu dels dos costats de la realitat, la terra eixorca i la verda.

dijous, 29 de gener de 2015

MIQUEL Abraçada dins Fotofília

Avui ho he llegit en el bloc d'Yves Gerbeau, un paraigües com la capa de felicitat que ens protegeix de la pluja, també dos paraigües estesos cobririen la duresa del terra. L'empatia per duplicat, en una abraçada simbòlica entre els dos paraigües, un femení, l'altre masculí.

dilluns, 26 de gener de 2015

griFOLL arbre gat pedra cotxe dibuix
dins Poètica Crapulística

Un cotxe contra la posta, el progrés que ens du endavant. Un rastre d'avió que seria el record del passat, les primaveres lliures, en l'horitzó.

diumenge, 25 de gener de 2015

land art-GRIFOLL- rituals d'hivern dins Poètica crapulística

En el mig del camí de la vida, el foc ardent, però contingut. Als costats, la neu gelada del que queda de la infantesa. S'apagarà abans el foc que no pas es fondrà la neu, perquè el foc és provocat, artificial, i la neu és espontània, ingènua.