Una porta que en el passat havia estat. Amb el número ben visible com a únic record del que era, com en la superfície d'una obra un detall la connecta amb l'eternitat.
Curiosa aquesta porta...l'han tapat però ens deixen amb el dubte de saber què hi havia abans que tapiessin la porta, què si amagava sota d'aquest número 36 que es veu força més nou que l'edifici!!! Bon vespre Helena.
Un mur que no deixa traspassar al seu interior. Com nosaltres, quan aixequem murs interiors infranquejables pels altres.
ResponEliminaConsol,
Eliminai nosaltres tampoc podem anar de dins cap a fora en aquest cas, si som dins.
Ben pensat. També infranquejables per a nosaltres.
EliminaCuriosa aquesta porta...l'han tapat però ens deixen amb el dubte de saber què hi havia abans que tapiessin la porta, què si amagava sota d'aquest número 36 que es veu força més nou que l'edifici!!!
ResponEliminaBon vespre Helena.
M. Roser,
Eliminasí que desperta la curiositat aquesta porta!
gràcies, Helena!!!!!!
ResponEliminaGràcies a tu, Grifoll!
EliminaUna porta...
ResponEliminaMai no sabrem si va ser tapiada
perquè no entrin els de fora
o perquè no surtin els de dins.
Bon dia Helena.
Les dues coses alhora, Pere.
EliminaTemps tancat per tu.
ResponEliminaIlusions perdudes per mi.
Present sense futur.
Una abraçada.
Molt bon poema, Josep aguilera.
EliminaUna abraçada.
Tot el que ha existit, no mereix ser oblidat...i del seu record, aprendre.
ResponEliminaartur,
Eliminajo no puc viure sense memòria.