dissabte, 21 de febrer de 2015

GriFOLL, Eternament dins Grifoll museum
Una porta que en el passat havia estat. Amb el número ben visible com a únic record del que era, com en la superfície d'una obra un detall la connecta amb l'eternitat.

13 comentaris:

  1. Un mur que no deixa traspassar al seu interior. Com nosaltres, quan aixequem murs interiors infranquejables pels altres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol,
      i nosaltres tampoc podem anar de dins cap a fora en aquest cas, si som dins.

      Elimina
    2. Ben pensat. També infranquejables per a nosaltres.

      Elimina
  2. Curiosa aquesta porta...l'han tapat però ens deixen amb el dubte de saber què hi havia abans que tapiessin la porta, què si amagava sota d'aquest número 36 que es veu força més nou que l'edifici!!!
    Bon vespre Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser,
      sí que desperta la curiositat aquesta porta!

      Elimina
  3. Una porta...
    Mai no sabrem si va ser tapiada
    perquè no entrin els de fora
    o perquè no surtin els de dins.

    Bon dia Helena.

    ResponElimina
  4. Temps tancat per tu.
    Ilusions perdudes per mi.
    Present sense futur.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bon poema, Josep aguilera.
      Una abraçada.

      Elimina
  5. Tot el que ha existit, no mereix ser oblidat...i del seu record, aprendre.

    ResponElimina