Com els decorats d'un teatre, les capes de núvols travessades necessàries per aconseguir la llum de la lluna, que mai ha estat fàcil, ni aferrable, com no ho són les flors anomenades dent de lleó, del primer pla.
La dent de lleó és molt efímera, només la toques i es desfà, volant com petits estels, però per uns moments l'hem tinguda a la mà...La lluna mai ningú la poguda abastar, però la seva llum ens il·lumina sempre. Bon vespre.
La dent de lleó és molt efímera, només la toques i es desfà, volant com petits estels, però per uns moments l'hem tinguda a la mà...La lluna mai ningú la poguda abastar, però la seva llum ens il·lumina sempre.
ResponEliminaBon vespre.
M. Roser,
Eliminala lluna ens il·lumina sempre que no hi ha núvols!
Una bonica imatge per a una nit de lluna plena,
ResponEliminaLupe,
Eliminala lluna plena és bonica per si sola.
La lluna, com si estigués a l'ull de l'huracà. La dent del lleó li envia un desig.
ResponEliminaXavier,
Eliminaque s'acompleixi el desig de la dent de lleó!
El fons el misteri de la llum de la lluna plena.abaix la vida que bull.Aixó es el sentit de la vida.
ResponEliminaNics de lluna plena.
M'agrada aquest sentit de la vida que descrius, Josep!
EliminaEl fons el misteri de la llum de la lluna plena.abaix la vida que bull.Aixó es el sentit de la vida.
ResponEliminaNics de lluna plena.
Josep Aguilera,
Eliminam'agrada aquest sentit de la vida que descrius!
Són metàfores.
ResponEliminaSí, cantireta, els núvols serien metàfores que amaguen la realitat.
Elimina