Per molt frondós que sigui el bosc, per molt abstracta que sigui una obra, sempre hi haurà algun punt de connexió amb la llum de la raó, alguna pista de per on va.
Darrere dels pollancres a l'estiu vas nua i a l'hivern et vesteixes perquè no et vegi el sol. Jo espero al vent que mogui les fulles i em mostri tan sols un xic... dels teus ulls.
La llum és tan intensa que es difícil que ens la tapin, sempre hi haurà alguna escletxa per on seguirà il·luminant la nostra vida... Molt bonic el poema del Pere. Petonets als dos.
Darrere dels pollancres
ResponEliminaa l'estiu vas nua
i a l'hivern et vesteixes
perquè no et vegi el sol.
Jo espero al vent
que mogui les fulles
i em mostri tan sols
un xic... dels teus ulls.
Bon dia Helena:)
Bon dia, Pere,
ResponEliminabonic poema!
La llum és tan intensa que es difícil que ens la tapin, sempre hi haurà alguna escletxa per on seguirà il·luminant la nostra vida... Molt bonic el poema del Pere.
ResponEliminaPetonets als dos.
M. Roser,
Eliminafins i tot de nit tenim la lluna.
de vegades molt perdut... cap punt de connexió o moltes pistes falses
ResponEliminaJavier,
Eliminaen aquest cas no es pot arribar a cap interpretació, i pots arribar a pensar que et prenen el pèl.
Tot i que la llum entre el bosc de la racionalitat a vegades es troba en la irracionalitat, en l'abstracció, en la intuïció ;-)
ResponEliminaMiquel,
Elimina"el mundo al revés", tens raó!
El raonament,la llum de la força,per mès que els arbres la vulguen apamar.
ResponEliminaUna abraçada Helena.
El raonament,la llum de la força,per mès que els arbres la vulguen apamar.
ResponEliminaUna abraçada Helena.
Josep,
Eliminad'acord amb tu!
Una abraçada.