dimecres, 25 de febrer del 2015

Mujer y la luna dins Un embrujo de fuego

Silueta contra geometria. Cara a cara, de perfil, un astre contemplant la bellesa, que fa ombra a la seva llum. Clarobscur total, en una mena de bes.
Publicat per a

12 comentaris:

  1. Jordi Solà Coll25 de febrer del 2015, a les 16:14


    Un pensament preciós, ple de sensibilitat i poesia. Bellesa.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
  2. Jordi Dorca25 de febrer del 2015, a les 16:53

    El posat de la lluna,
    ardent el sento.
    Com un bes.

    ResponElimina
  3. Pere25 de febrer del 2015, a les 20:10

    Lluna trencada ... ja neix la dona llop.
    Ves amb compte, et menjarà el cor!

    Bona nit Helena.

    ResponElimina
  4. M. Roser25 de febrer del 2015, a les 21:20

    M'ha costat una mica veure la silueta de la noia, confosa en la foscor. Sembla que besa tendrament la lluna...Una lluna poc afavorida, per cert...
    Petonets.

    ResponElimina
  5. Consol28 de febrer del 2015, a les 8:23

    Em recorda un altre imatge: la d'un llop udolant a la lluna plena.

    ResponElimina
  6. Unknown28 de febrer del 2015, a les 19:07

    Nit encesa de tanta bellesa plena.
    Una abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals28 de febrer del 2015, a les 19:56

      Gràcies, Josep, el que tu dius sí que és bellesa plena!

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)