dimecres, 25 de febrer del 2015

Mujer y la luna dins Un embrujo de fuego

Silueta contra geometria. Cara a cara, de perfil, un astre contemplant la bellesa, que fa ombra a la seva llum. Clarobscur total, en una mena de bes.

12 comentaris:


  1. Un pensament preciós, ple de sensibilitat i poesia. Bellesa.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
  2. El posat de la lluna,
    ardent el sento.
    Com un bes.

    ResponElimina
  3. Lluna trencada ... ja neix la dona llop.
    Ves amb compte, et menjarà el cor!

    Bona nit Helena.

    ResponElimina
  4. M'ha costat una mica veure la silueta de la noia, confosa en la foscor. Sembla que besa tendrament la lluna...Una lluna poc afavorida, per cert...
    Petonets.

    ResponElimina
  5. Em recorda un altre imatge: la d'un llop udolant a la lluna plena.

    ResponElimina
  6. Nit encesa de tanta bellesa plena.
    Una abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Josep, el que tu dius sí que és bellesa plena!

      Elimina