diumenge, 8 de febrer de 2015

Sunset dins The Nicest Pictures

El sol que ara cada dia es pon més i més tard, i que la manca de fulles de l'arbre a l'hivern permet d'il·luminar-nos més. Sobre el terra gebrat, l'ombra de l'arbre que s'allarga tant com pot, tant com el sentit amagat d'un poema.

10 comentaris:

  1. Respostes
    1. Sí, crec que és una idea clàssica comparar el contingut d'un poema amb una ombra.

      Elimina
  2. El que pot arribar a amagar aquesta ombra!!,
    anys i anys de silencis en solitud ... per exemple.

    Aferradetes, nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna,
      silencis en solitud que es trenquen amb el poema.
      Aferradetes!

      Elimina
  3. Quina ombra més gran, quantes coses amaga aqt arbre dins seu

    ResponElimina
    Respostes
    1. Loreto,
      sí que és molt gran, aquesta ombra!

      Elimina
  4. L'ànima de la vida com la poesia e´s la saba del arbre del sentit humà.
    Lluna minvant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep Aguilera,
      m'agrada això de la poesia com a saba!

      Elimina
  5. Una imatge preciosa per a un text que li és ben ajustat.

    ResponElimina