diumenge, 8 de febrer del 2015

Sunset dins The Nicest Pictures

El sol que ara cada dia es pon més i més tard, i que la manca de fulles de l'arbre a l'hivern permet d'il·luminar-nos més. Sobre el terra gebrat, l'ombra de l'arbre que s'allarga tant com pot, tant com el sentit amagat d'un poema.
Publicat per a

10 comentaris:

  1. xavier pujol8 de febrer del 2015, a les 12:26

    L'ombra ens en parla.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals8 de febrer del 2015, a les 12:40

      Sí, crec que és una idea clàssica comparar el contingut d'un poema amb una ombra.

      Elimina
  2. sa lluna8 de febrer del 2015, a les 19:47

    El que pot arribar a amagar aquesta ombra!!,
    anys i anys de silencis en solitud ... per exemple.

    Aferradetes, nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals8 de febrer del 2015, a les 19:51

      sa lluna,
      silencis en solitud que es trenquen amb el poema.
      Aferradetes!

      Elimina
  3. Relatus14 de febrer del 2015, a les 19:33

    Quina ombra més gran, quantes coses amaga aqt arbre dins seu

    ResponElimina
  4. Unknown15 de febrer del 2015, a les 0:14

    L'ànima de la vida com la poesia e´s la saba del arbre del sentit humà.
    Lluna minvant.

    ResponElimina
  5. GEMMA15 de febrer del 2015, a les 10:48

    Una imatge preciosa per a un text que li és ben ajustat.

    ResponElimina
  6. Helena Bonals15 de febrer del 2015, a les 11:37

    Moltes gràcies, Gemma!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)