dimecres, 18 de febrer del 2015

GriFOLL Sis fotos dins Grifoll Museum

El vidre cristal·lí però pràcticament fet miques contra la natura de fons. Aquella relació que deuria anar endavant i s'ha estavellat. Una banda encara hi veu a través del vidre de l'art, l'altra no en vol saber res del conductor.
Publicat per a

11 comentaris:

  1. M. Roser18 de febrer del 2015, a les 20:48

    En una lluita entre el progrés i la natura, aquesta sempre en sortirà vencedora...
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals19 de febrer del 2015, a les 8:40

      M. Roser,
      no ho havia pensat mai així! El progrés embruta tant la natura, que no m'ho acabo de creure.

      Elimina
  2. xavier pujol19 de febrer del 2015, a les 9:42

    Vidre fet miques.
    Vida feta miques.

    ResponElimina
  3. Jordi Dorca19 de febrer del 2015, a les 16:24

    Ha estat un vidre valent fins al final.
    El record esmicolat de molts paisatges.

    ResponElimina
  4. Unknown20 de febrer del 2015, a les 23:04

    Moments de llum fosca envers de supervivencia de l'ànima.
    Bon vespre!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals21 de febrer del 2015, a les 12:18

      Josep, sempre et pots comprar un cotxe nou, si no has sortit malparat de l'accident.

      Elimina
  5. Unknown20 de febrer del 2015, a les 23:04

    Moments de llum fosca envers de supervivencia de l'ànima.
    Bon vespre!!

    ResponElimina
  6. Consol21 de febrer del 2015, a les 8:51

    El buit del vidre és una finestra oberta per on poder retornar a la natura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals21 de febrer del 2015, a les 12:19

      Consol, és una finestra oberta a la vida, és veritat, malgrat tot.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)