Equivocar-se suposava posar gest d'enuig, desenrotllar el paper, trencar, reciclar o llençar directament a la paperera (no virtual), enrotllar un altre full i començar de nou ... Com bé dius, la modernitat ens ha simplificat tant la vida que ens tornarem beneits. incapaços de fer res utilitzant només les nostres habilitats. Avantatges o inconvenients!!
Uf, sí, recordo que escrivia amb molta por de no equivocar-me. Llavors hi havia màquines que tenien corrector i ja escrivia més tranquil·la però també vigilant perquè si s'acabava i no en tenies de recanvi era un enrenou. I ara és tan fàcil que no hi posem gens d'atenció en el moment de prémer les tecles. Molt bona reflexió, que es podria aplicar a molts altres àmbits de la vida.
Ara, precisament, publiquem coses plenes d'errors. La facilitat de retallar i enganxar fa que afegim pegats enmig d'una frase sense adonar-nos que després venia un adjectiu, un pronom o una forma verbal que, després de l'afegitó, no concorden. Per no parlar dels errors de tecleig inadvertits. I no diguem si tens activat algun corrector automàtic: vaig estar un temps que al Word se m'hi va posar, no sé com, un corrector en portuguès que no sabia com desactivar, i que em canviava la preposició "en" per "em" o l'adjectiu "bo" per "bom". Jo, després, havia de revisar tot el text i recorregir-me'l a mà. I si badava una mica, em sortia un escrit esotèric. Però els avantatges superen els inconvenients. Tot i així, m'he resistit a llençar la vella Studio44, que fa un quart de segle que tinc guardada, molt a l'abast de la mà, "per si de cas mai fes falta"... Oh nostàlgia! "¡Qué tiempos aquéllos!"
Ramon, digues-ho al meu pare, això! Sempre està corregint corregits! A mi no se'm posa el corrector portuguès, però no sé com fixar el català, que em salta al castellà.
L'avantatge d'ara és que si ens equivoquem només hem de prémer suprimir... Recordo que quan vaig acabar la carrera, havíem de presentar una memòria feta a màquina ( era obligatori)i com que jo no en sabia prou, la vaig fer a mà( vaig ser la única), amb una lletra perfecta i em van posar molt bona nota. De vegades també trobàvem solucions, quan calia... Que tinguis una bona setmana.
No només era qüestió de fixar-s'hi, era una habilitat entrenada. Ara als transports hi veig com escriuen amb minimaquinària i van a tota velocitat, sense haver anat a escola de mecanografia. (Una altra és el rigor en escriure bé)
En poc temps, com canvien les coses, es cert !! i amb els canvis, la comoditat ..... sempre que no se'n vagi la llum o la cobertura, o es pengi el servidor, heheheh...... Quan jo escrivia màquina, que encara la tinc, em tocava corregir els errors amb el llapis de goma , que a mes de no esborrar , si et descuidaves trencava el paper....! amb el tippex ja va anar millor !! Quants records oblidats darrera unes tecles, eh !!
Però la modernitat arriba, ara és més fàcil esmentar els errors.
ResponEliminaXeXu,
ResponEliminahi ha qui diu que el progrés ens estupiditza.
Equivocar-se suposava posar gest d'enuig, desenrotllar el paper, trencar, reciclar o llençar directament a la paperera (no virtual), enrotllar un altre full i començar de nou ...
ResponEliminaCom bé dius, la modernitat ens ha simplificat tant la vida que ens tornarem beneits. incapaços de fer res utilitzant només les nostres habilitats. Avantatges o inconvenients!!
Aferradetes! ☺
Ho has vist molt bé, sa lluna.
EliminaUf, sí, recordo que escrivia amb molta por de no equivocar-me. Llavors hi havia màquines que tenien corrector i ja escrivia més tranquil·la però també vigilant perquè si s'acabava i no en tenies de recanvi era un enrenou. I ara és tan fàcil que no hi posem gens d'atenció en el moment de prémer les tecles. Molt bona reflexió, que es podria aplicar a molts altres àmbits de la vida.
ResponEliminaSílvia,
Eliminai quan no hi havien mòbils, què me'n dius? O targetes de crèdit.
dius mooolt amb poc! felicitats!
ResponEliminaElfreelang,
Eliminano sé fer-ho d'altra manera!
ara estem tant avesades a no tenir por d'errar......no cal gomes ni tippex aquí ni a l'ordinador....
ResponEliminaEl pitjor, ara, Elfreelang, és quan s'espatlla l'ordinador o el blogger!
EliminaAra, precisament, publiquem coses plenes d'errors. La facilitat de retallar i enganxar fa que afegim pegats enmig d'una frase sense adonar-nos que després venia un adjectiu, un pronom o una forma verbal que, després de l'afegitó, no concorden. Per no parlar dels errors de tecleig inadvertits. I no diguem si tens activat algun corrector automàtic: vaig estar un temps que al Word se m'hi va posar, no sé com, un corrector en portuguès que no sabia com desactivar, i que em canviava la preposició "en" per "em" o l'adjectiu "bo" per "bom". Jo, després, havia de revisar tot el text i recorregir-me'l a mà. I si badava una mica, em sortia un escrit esotèric. Però els avantatges superen els inconvenients. Tot i així, m'he resistit a llençar la vella Studio44, que fa un quart de segle que tinc guardada, molt a l'abast de la mà, "per si de cas mai fes falta"... Oh nostàlgia! "¡Qué tiempos aquéllos!"
ResponEliminaRamon,
Eliminadigues-ho al meu pare, això! Sempre està corregint corregits!
A mi no se'm posa el corrector portuguès, però no sé com fixar el català, que em salta al castellà.
L'avantatge d'ara és que si ens equivoquem només hem de prémer suprimir...
ResponEliminaRecordo que quan vaig acabar la carrera, havíem de presentar una memòria feta a màquina ( era obligatori)i com que jo no en sabia prou, la vaig fer a mà( vaig ser la única), amb una lletra perfecta i em van posar molt bona nota. De vegades també trobàvem solucions, quan calia...
Que tinguis una bona setmana.
M. Roser,
Eliminaquin luxe, el treball fet a mà! Tampoc et devies poder equivocar!
No només era qüestió de fixar-s'hi, era una habilitat entrenada. Ara als transports hi veig com escriuen amb minimaquinària i van a tota velocitat, sense haver anat a escola de mecanografia. (Una altra és el rigor en escriure bé)
ResponEliminaHi ha gent que escriu molt malament, Rafel. Saben més d'ordinadors que de llengua els nens avui en dia.
EliminaOstres sí, quan fart d'esparracar pàgines que ens havíem fet! Vam aprendre a ser curoses per força.
ResponEliminaLoreto,
EliminaEspinàs encara escriu així! Ho prefereix.
M'ha agradat
ResponEliminaGràcies, Alyebard. Curt, com sempre.
ResponEliminaQuina sort, no haver de mirar l'hora del rellotge.
ResponEliminaNo t'havia entès, Montse, gràcies!
EliminaMenys mal que sempre tenia a mà la meva inseparable amiga, la cinta de Tipex, Tipecs, Tipets, Tippes, Tippex… ara!
ResponEliminaJaume,
Eliminaefectivament, Tippex! Era un cert consol, és veritat.
A part del tippex,
ResponEliminael millor al·licient era caure
en la buidor que hi havia entre teclam.
No me'n recordo, d'això, Jordi! Però ara no hi és, aquesta buidor, en tot cas.
EliminaLletres de fantasia;per sortir de l'aburriment de repetir les mateixes lletres.
ResponEliminatarda de llegir per escriure.!!
És veritat, Josep, amb l'ordinador pots canviar de tipografia, un altre aventatge.
EliminaEn poc temps, com canvien les coses, es cert !! i amb els canvis, la comoditat ..... sempre que no se'n vagi la llum o la cobertura, o es pengi el servidor, heheheh......
ResponEliminaQuan jo escrivia màquina, que encara la tinc, em tocava corregir els errors amb el llapis de goma , que a mes de no esborrar , si et descuidaves trencava el paper....! amb el tippex ja va anar millor !!
Quants records oblidats darrera unes tecles, eh !!
Artur,
Eliminajo quan dissenyava sense ordinador, esborrava amb una fulla d'afaitar el rotring.
La meva generació ha viscut tots aquests canvis.
també ho havia fet , també !! ; ))
Elimina