dissabte, 17 de maig de 2014

Traç segur

Qwerty per a Relats conjunts

Escrivies sense xarxa, no et podies equivocar. El salt al buit encara no virtual, encara no dins aquesta altra xarxa que ens agombola.

31 comentaris:

  1. Però la modernitat arriba, ara és més fàcil esmentar els errors.

    ResponElimina
  2. XeXu,
    hi ha qui diu que el progrés ens estupiditza.

    ResponElimina
  3. Equivocar-se suposava posar gest d'enuig, desenrotllar el paper, trencar, reciclar o llençar directament a la paperera (no virtual), enrotllar un altre full i començar de nou ...
    Com bé dius, la modernitat ens ha simplificat tant la vida que ens tornarem beneits. incapaços de fer res utilitzant només les nostres habilitats. Avantatges o inconvenients!!

    Aferradetes! ☺

    ResponElimina
  4. Uf, sí, recordo que escrivia amb molta por de no equivocar-me. Llavors hi havia màquines que tenien corrector i ja escrivia més tranquil·la però també vigilant perquè si s'acabava i no en tenies de recanvi era un enrenou. I ara és tan fàcil que no hi posem gens d'atenció en el moment de prémer les tecles. Molt bona reflexió, que es podria aplicar a molts altres àmbits de la vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      i quan no hi havien mòbils, què me'n dius? O targetes de crèdit.

      Elimina
  5. ara estem tant avesades a no tenir por d'errar......no cal gomes ni tippex aquí ni a l'ordinador....

    ResponElimina
    Respostes
    1. El pitjor, ara, Elfreelang, és quan s'espatlla l'ordinador o el blogger!

      Elimina
  6. Ara, precisament, publiquem coses plenes d'errors. La facilitat de retallar i enganxar fa que afegim pegats enmig d'una frase sense adonar-nos que després venia un adjectiu, un pronom o una forma verbal que, després de l'afegitó, no concorden. Per no parlar dels errors de tecleig inadvertits. I no diguem si tens activat algun corrector automàtic: vaig estar un temps que al Word se m'hi va posar, no sé com, un corrector en portuguès que no sabia com desactivar, i que em canviava la preposició "en" per "em" o l'adjectiu "bo" per "bom". Jo, després, havia de revisar tot el text i recorregir-me'l a mà. I si badava una mica, em sortia un escrit esotèric. Però els avantatges superen els inconvenients. Tot i així, m'he resistit a llençar la vella Studio44, que fa un quart de segle que tinc guardada, molt a l'abast de la mà, "per si de cas mai fes falta"... Oh nostàlgia! "¡Qué tiempos aquéllos!"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      digues-ho al meu pare, això! Sempre està corregint corregits!
      A mi no se'm posa el corrector portuguès, però no sé com fixar el català, que em salta al castellà.

      Elimina
  7. L'avantatge d'ara és que si ens equivoquem només hem de prémer suprimir...
    Recordo que quan vaig acabar la carrera, havíem de presentar una memòria feta a màquina ( era obligatori)i com que jo no en sabia prou, la vaig fer a mà( vaig ser la única), amb una lletra perfecta i em van posar molt bona nota. De vegades també trobàvem solucions, quan calia...
    Que tinguis una bona setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser,
      quin luxe, el treball fet a mà! Tampoc et devies poder equivocar!

      Elimina
  8. No només era qüestió de fixar-s'hi, era una habilitat entrenada. Ara als transports hi veig com escriuen amb minimaquinària i van a tota velocitat, sense haver anat a escola de mecanografia. (Una altra és el rigor en escriure bé)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha gent que escriu molt malament, Rafel. Saben més d'ordinadors que de llengua els nens avui en dia.

      Elimina
  9. Ostres sí, quan fart d'esparracar pàgines que ens havíem fet! Vam aprendre a ser curoses per força.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Loreto,
      Espinàs encara escriu així! Ho prefereix.

      Elimina
  10. Quina sort, no haver de mirar l'hora del rellotge.

    ResponElimina
  11. Menys mal que sempre tenia a mà la meva inseparable amiga, la cinta de Tipex, Tipecs, Tipets, Tippes, Tippex… ara!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jaume,
      efectivament, Tippex! Era un cert consol, és veritat.

      Elimina
  12. A part del tippex,
    el millor al·licient era caure
    en la buidor que hi havia entre teclam.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No me'n recordo, d'això, Jordi! Però ara no hi és, aquesta buidor, en tot cas.

      Elimina
  13. Lletres de fantasia;per sortir de l'aburriment de repetir les mateixes lletres.
    tarda de llegir per escriure.!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat, Josep, amb l'ordinador pots canviar de tipografia, un altre aventatge.

      Elimina
  14. En poc temps, com canvien les coses, es cert !! i amb els canvis, la comoditat ..... sempre que no se'n vagi la llum o la cobertura, o es pengi el servidor, heheheh......
    Quan jo escrivia màquina, que encara la tinc, em tocava corregir els errors amb el llapis de goma , que a mes de no esborrar , si et descuidaves trencava el paper....! amb el tippex ja va anar millor !!
    Quants records oblidats darrera unes tecles, eh !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur,
      jo quan dissenyava sense ordinador, esborrava amb una fulla d'afaitar el rotring.
      La meva generació ha viscut tots aquests canvis.

      Elimina
    2. també ho havia fet , també !! ; ))

      Elimina