divendres, 23 de maig de 2014

21/05 dins Sie7e sombras entre blanco y negro

A vegades cal esforçar-se molt per aconseguir una sola flor. Una flor que destacarà entre la gespa, com una metàfora en un poema, o un passatge brillant dins d'un llibre. Com la flor de conèixer i estimar una persona.

17 comentaris:

  1. Com la rosa del Petit Príncep: "És el temps que has perdut amb la rosa que la fa tan important".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      trobo molt bona aquesta cita. El que res no costa, res no val.

      Elimina
    2. Sí! Ara que ho penso potser en comptes de "perdut" seria millor "passat" o "invertit".

      Elimina
  2. Temps perdut, temps guanyat.
    Com una prova.
    Com provar-se un mateix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que el temps mai no és perdut, Jordi. I cal provar-se constantment.

      Elimina
  3. Perseverança i sort, crec que l'una ha d'anar de la ma de l'altra.

    Aferradetes i bon dia! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna,
      però la flor és com el gol, pots jugar bé i no aconseguir-lo.

      Elimina
  4. Jo també he pensat en El Petit Príncep. Hi ha milers de roses al planeta però només aquella destaca entre les altres roses, no per ser la millor ni la més bella sinó perquè és la que ell estima.
    Però la teua referència potser té un matís diferent, perquè la teua rosa no destaca entre altres roses sinó que destaca perquè la resta és gespa, per això la rosa és única (la metàfora brillant entre la resta de versos). Com el "llir entre cards" d'Ausiàs March, aquest "senyal" poètic referit a l'amada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. novesflors,
      una flor no fa estiu, però aquesta és molt transcendent.

      Elimina
  5. Respostes
    1. cantireta,
      si el prat no s'avé amb la flor, malament.

      Elimina
    2. La senyora Flora sap com fer que prat i flors convisquin adequadament :-)

      Elimina
  6. I que n'és d'important aquesta flor...Ja pot estar rodejada d'altres potser més acolorides i més perfumades, però cap com aquesta que aixeca el cap i contempla el món, sola, però la més preuada, perquè és diferent i única...
    Bon vespre Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser,
      sí, és única entre totes, aquesta flor, encara que no sigui cap rosa.

      Elimina
  7. La flor és la bellesa de la natura,com la música és la bellesa de la vida.
    Tarda de Mendelssohs,violin concerto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep Aguilera,
      t'he de contradir. La música, actualment, no és com aquesta flor, n'hi ha massa per tot arreu, fins al punt que gairebé l'avorreixo. Abans sí que ho era.

      Elimina