 |
| Pedregal dins La sonrisa de Hiperión |
Molts còdols, com moltes interpretacions, poden arribar a suggerir el mar de la poesia, que va d'un element a l'altre. També molts versos són coberts per l'aigua del lirisme de tant en tant, la poesia és el que a vegades es troba en un poema, que deia Machado.
M'agraden aquests còdols tan arrodonits i suaus pel contacte entre ells i això em fa pensar que el contacte entre les persones per mitjà dels versos i els sentiments també pot suavitzar molts caràcters...
ResponEliminaBon diumenge Helena.
Tant de bo, M. Roser.
EliminaPoètic comentari sobre la poesia. Bonica la imatge dels còdols a tocar de la mar.
ResponEliminaJordi,
Eliminam'agrada que diguis que és poètic, sempre ho hauria de ser. La imatge és preciosa.
Esperant que una onada se'ls emporti mar enllà. Tempesta d'emocions
ResponEliminaGregori,
Eliminaesperant l'onada que converteix la vida en art.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaJosep Aguilera,
ResponElimina"sentiments poetits" és una errada o és fet expressament?
No sé si me explicat força bé.
ResponEliminaVull dir la sensació,el sentiment i la emoció per destacar com són les coses.
una abraçada!!