dimarts, 27 de maig de 2014

Imatge dins Un embrujo de fuego

La lluna, la poesia, que es reflecteix en l'obra, la superfície de l'aigua, de nit. Entre la forma i el contingut, d'esquerra a dreta, que són el mateix. Amb les estrelles per dalt. Una lluna així d'inspirada farà bona obra.

10 comentaris:

  1. Inspiradora i inspirada, perquè, qui sinó és capàç de pintar una nit com aquesta?

    ResponElimina
  2. Fa por i tot de tan plena i bonica!

    ResponElimina
  3. Un bon feix de coses que fan que aquesta nit de lluna sigui una nit de somni:
    tota ella rodona, el reflex a l'aigua, un cel estrellat...
    Bon vespre, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser,
      molt ben observat. Les tres coses la fan única.

      Elimina
  4. Jo agafava una barca i hi anava remant.

    ResponElimina
  5. El somni d'una nit.Atrapar la lluna plena i compartir la bellesa del univers.
    nits de cel blau fosc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep Aguilera,
      el somni d'una nit d'estiu, "hem nedat a l'estany amb lluna plena".

      Elimina