 |
| Aves a miles dins Laberinto de lluvia |
Ocells en llibertat, però en ramats. Com les persones som gregàries, i l'individu no sol diferir de l'espècie. A la pel·lícula La grande bellezza, un moment donat els ocells en negre contrasten amb el rastre d'un avió en blanc, en direcció contrària. L'únic que trobo a faltar en aquesta imatge.
Potser un dia hauríem de provar de navegar contracorrent o volar en la direcció de l'altra espècie. Encara ens portaríem sorpreses agradables...
ResponEliminaMH
MartinaH
Eliminajo sóc dels que creuen que anar contracorrent és bo moltes vegades. Jo gairebé sempre hi he anat.
Tinc pendent aquesta pel·lícula, me n'han parlat molt bé. Segur que dins d'aquest estol d'ocells ja n'hi ha de desgarriats que van contracorrent.
ResponEliminaÉs molt bona, Sílvia, entre Fellini i Escola.
EliminaÉs bo perquè ets conseqüent amb el que tu penses ...
ResponEliminaperò no és gens fàcil.
A la foto també trobo que li falta un element discordant.
Aferradetes ☺
La llibertat no sol ser fàcil, sa lluna, i no té res a veure amb fer el que et ve de gust.
EliminaTens tota la raó, és el primer que he pensat, no n'hi ha cap que vagi contra corrent...
ResponEliminaBona nit, Helena.
M. Roser,
Eliminaavui coincidim plenament!
La disbauxa de Fellini són les desventures surrealistes peró versemblants de la societat.(Per mi el millor director de cine.)
ResponEliminaMentre contemplo la foto,reflexiono què significa pertányer a alguna cosa,formar-ne part.
Tarda de Fellini(Mis recuerdos)
Josep Aguilera,
Eliminatambé està bé de pertànyer a alguna cosa, suposo.