dimarts, 6 de maig de 2014

Aves a miles dins Laberinto de lluvia

Ocells en llibertat, però en ramats. Com les persones som gregàries, i l'individu no sol diferir de l'espècie. A la pel·lícula La grande bellezza, un moment donat els ocells en negre contrasten amb el rastre d'un avió en blanc, en direcció contrària. L'únic que trobo a faltar en aquesta imatge.

10 comentaris:

  1. Potser un dia hauríem de provar de navegar contracorrent o volar en la direcció de l'altra espècie. Encara ens portaríem sorpreses agradables...

    MH

    ResponElimina
    Respostes
    1. MartinaH
      jo sóc dels que creuen que anar contracorrent és bo moltes vegades. Jo gairebé sempre hi he anat.

      Elimina
  2. Tinc pendent aquesta pel·lícula, me n'han parlat molt bé. Segur que dins d'aquest estol d'ocells ja n'hi ha de desgarriats que van contracorrent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt bona, Sílvia, entre Fellini i Escola.

      Elimina
  3. És bo perquè ets conseqüent amb el que tu penses ...
    però no és gens fàcil.
    A la foto també trobo que li falta un element discordant.

    Aferradetes ☺

    ResponElimina
    Respostes
    1. La llibertat no sol ser fàcil, sa lluna, i no té res a veure amb fer el que et ve de gust.

      Elimina
  4. Tens tota la raó, és el primer que he pensat, no n'hi ha cap que vagi contra corrent...
    Bona nit, Helena.

    ResponElimina
  5. La disbauxa de Fellini són les desventures surrealistes peró versemblants de la societat.(Per mi el millor director de cine.)
    Mentre contemplo la foto,reflexiono què significa pertányer a alguna cosa,formar-ne part.
    Tarda de Fellini(Mis recuerdos)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep Aguilera,
      també està bé de pertànyer a alguna cosa, suposo.

      Elimina