Dels "arbres vençuts" al bosc frondós del fons. Sembla que no pugui ser, però és així, només has de tenir fe en tu mateix, a la vida, per aconseguir de capgirar les coses.
Aquests arbres que ara han caigut vençuts, també havien format un bosc frondós...Si ningú no hi posa remei, potser al fons, ja no hi veurem cap bosc... Bon vespre, Helena.
la fe més alta
ResponEliminaQue no me la prenguin, Jordi.
EliminaAquests arbres que ara han caigut vençuts, també havien format un bosc frondós...Si ningú no hi posa remei, potser al fons, ja no hi veurem cap bosc...
ResponEliminaBon vespre, Helena.
M. Roser,
Eliminajo tinc entès que als països del nord els arbres els replanten com enciams.
No estan vençuts, en el seu lloc creixeran altres arbres. És el cicle de la vida, gira, gira i ... no para mai.
ResponEliminaBona tarda Helena.
Pere,
Eliminajo també ho penso. Cal no aturar-se.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaQue les cendres no t'impedeixin veure el bosc
ResponEliminaMolt bona paràfrasi, Gregori.
EliminaLa lluita, aquesta petita llum que cada moment és fa més gran el valor de la vida.
ResponEliminaDiumenge de gavines lliures!!
Josep,
Eliminala lluita que no s'acaba mai, per tenir un bosc frondós.