 |
| FERRAN Matagalls dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
En un cel nítid, un núvol solitari. Com solitaris són aquesta parella d'excursionistes. Allò terrenal que s'apropa al cel, el celestial que s'apropa a la terra. Un joc de reflexos.
|
| FERRAN Matagalls dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
Podríem titular la fotografia: "Compartint solituds".
ResponEliminaMartinaH,
Eliminaun títol molt sintètic i ben trobat.
Però són una parella, la solitud no és autèntica en el seu cas.
ResponEliminaSílvia,
Eliminatens raó!
La Sílvia té raó. En aquest cas no hi ha ningú que estigui tot sol. A més de la parella també tenen el núvol.
ResponEliminaJo el tindria. Qui és el que no ha parlat mai amb un núvol?
Josep,
Eliminajo no hi he parlat mai, amb un núvol, però ho faria.
M'ha fet gràcia aquest nuvolet que sembla que s'ha posat aquí, perquè vol ser el protagonista del paisatge...Un paisatge meravellós, per perdre-s'hi, sol o acompanyat...Tinc una foto de quan era una joveneta xirucaire, feta en un paisatge molt semblant que aquest, de seguida m'ha vingut a la memòria...
ResponEliminaBon vespre, Helena.
M. Roser,
Eliminafa anys que no pujo una muntanya, ho trobo a faltar.
Som el núvol.
ResponEliminaQue maco, Jordi!
EliminaEl nuvol,la cirera d'un pastis de tres colors.
EliminaDiumenge nuvolat.!!
Josep,
Eliminam'agrada això de la cirera, podrien ser dues cireres també.